SEÑARDÁ s.f.: ‘Sentimientu de tristura pola falta de daqué o daquién’.
- A partir del llatín SINGULARITATE ‘soledá’, ‘sentimientu de ser únicu, singular’ continuóse, tres de la sonorización de les oclusives dentales y la palatalización de NG’L, la voz «señardá», que tamién conoz una variante con cambiu de líquides («señaldá»). Otru cognáu romance ye’l gallegu «señardade».
- Afondando na mesma idea de la soledá o’l sentise a soles, xustifícase mesmo’l portugués «saudade» que, nesti casu, ye heriede del llat. SOLITATE.