La primavera de 2025 nel hemisferiu norte va empezar el día 20 de marzu a les 10 hores 2 minutos hora oficial peninsular según cálculos del Observatoriu Astronómicu Nacional (Institutu Xeográficu Nacional – Ministeriu de Tresportes y Movilidá Sostenible). Esta estación va durar aprosimao 92 díes y 18 hores, y va terminar el 21 de xunu col empiezu del branu. Nel momentu que la primavera empieza nel hemisferiu norte, nel hemisferiu sur empieza la seronda.
L’entamu de la primavera nel hemisferiu norte ta definíu pol intre en que la Tierra pasa pol puntu de la so órbita dende’l cual el centru del Sol crucia l’ecuador celeste nel so movimientu aparente escontra’l norte. El día en qu’esto asocede la duración del día y la nueche prácticamente coinciden. A esta circunstancia se la llapada tamién equinocciu de primavera.
Equinocciu de primavera. El cielu tres la puesta de Sol va empezar la estación con Marte y Xúpiter, pero esti postreru va dexar de ser visible a primeros de xunu. Tamién a primeros d’esi mes Mercuriu va faer la so apaición nel cielu vespertín.
Los amaneceres, per otra parte, van empezar la primavera ensin nengún planeta visible. Venus va empezar a vese dende finales de marzu, ente que a primeros d’abril, van apaecer Saturno y Mercuriu. Esti postreru va dexar de vese a finales de mayu.
Tocantes a constelaciones, de primeres de la primavera inda podrán vese al anochecer delles típiques del iviernu, como Orión, Can Mayor o Géminis. A midida que avancen les selmanes, estes constelaciones dirán averándose al Sol y van dar pasu a constelaciones más característiques de la primavera, como Lleo, cola so llamativa forma d’interrogación invertida terminada na estrella Régulo, Virgo, cola brillosa Espiga, y el Boyero, cola colorada estrella Arturo.
Mientres la primavera de 2025 va tener llugar un eclís parcial, de Sol. Va Ser el 29 de marzu y va poder vese dende’l noroeste d’Europa, Rusia y África, Groenlandia y l’estremu nordés d’América. Va Ser visible dende toa España con magnitúes medies-baxes. Este ye’l primeru d’una serie d’eclises de Sol que van ser visibles dende España nos próximos años: el 12 d’agostu de 2026 y el 2 d’agostu de 2027 vamos poder esfrutar de dos eclises totales, siguíos d’unu anular el 26 de xineru de 2028 .
Cambéu d’hora. Anque tanto’l Parlamentu Européu como la Comisión pronunciáronse a favor d’esaniciar los cambeos d’hora nel futuru, inda nun esiste xuna decisión definitiva al respeutu. Por ello, mientres 2025 va siguir a valir el tradicional cambéu d’hora que tien llugar l’últimu domingu de marzu. Esi día, el 30 de marzu, a les 2 de la madrugada hora peninsular, vamos adelantrar los relóes xuna hora para marcar les 3. En Canaries, la 1 de la madrugada va pasar a ser les 2.
Dellos intereses sobre la primavera. A lo llargo del sieglu XXI, l’entamu de la primavera puede dase, a lo sumo, en trés feches distintes del calendariu (del 19, 20 y 21 de marzu), siendo’l so entamu más tempraneru’l del añu 2096 y l’entamu más tardíu’l de 2003. Les variaciones d’un añu a otru son debíes a la manera en qu’encaxa la secuencia d’años según el calendariu (unos bisiestos, otros non) cola duración de cada órbita de la Tierra alredor del Sol.
L’entamu de la primavera ye la dómina del añu en que’l llargor del día allárgase más rápido. A les llatitúes de la península, el Sol sale peles mañanes más d’un minutu primero que’l día anterior, y pela tarde ponse más d’un minutu dempués. De resultes, al entamu de la primavera, el tiempu en que’l Sol ta percima del horizonte aumenta casi trés minutos acaldía.
Para más información sobre los fenómenos astronómicos del añu puede consultase l’Anuariu del Observatoriu Astronómicu, que publica l’Institutu Xeográficu Nacional.
Información proporcionada pol Observatoriu Astronómicu Nacional (IGN, Ministeriu de Tresportes y Movilidá Sostenible). Autorízase la reproducción total o parcial citando la so procedencia.

