RTPA / Primer día de recoyida de la collecha del kiwi n’Asturies. L’Asociación de Kiwicultores d’Asturies espera pañar 4.000 tonelaes.
Quivi 100% asturianu!! L’allugamientu del nuesu plantíu nel centru empobine d’Asturies, la bayura d’agua de los ríos Borines y Piloña, y la so orientación sur, favorecen qu’el nuesu quivi tenga un sabor único.
El frutu asturianu cotízase percima del nacional nel mercáu y la so singularidá busca vese refrendada por una *GP qu’apurra valor añedíu.
Los primeros quivis nacieron monteses nos montes del alloñáu valle del ríu Yang-Tse-Kiang (China). A Asturies nun llegaríen hasta los años casi ochenta. Los frutales atoparon na mariña atlántica’l clima ideal para desenvolvese y el so cultivu foi espandiéndose hasta convertir Asturies na segunda rexón productora del país, solo superada per Galicia.
El Principáu suma más de 200 hectárees y unvia añalmente en redol a 3.500 tonelaes al mercáu que, si les previsiones de los productores nun fallen, en poco más de cinco años van crecer hasta les 5.000.
La puxanza del sector, convertíu en motor económicu de la zona del Nalón, avanza pareyu a la popularización d’un alimentu que la so demanda dispárase, impulsáu polos vezos de nutrición saludable. Bastante ye que, trátase d’una de les frutes más completes: rica en vitamina C, más inclusive que les naranxes, potasiu, fibra, antiosidantes, fonte natural d’acedu fólico…
N’España, consumimos de media 3,5 quilos; a final d’añu, el país taramia 130.000 tonelaes pero produz namá en redol a 30.000. El país ye’l primera importador européu.
El frutu asturianu tien les sos propies característiques organolépticas, frutu del suelu nel que crez y de un clima que se amolda a les sos necesidaes: temperatures templaes, altu mugor ambiental y pluviometría elevada. La resultancia ye un quivi carnosu, de sabor duce pol so altu conteníu n’azucres y materia seco. A la primer vista, ye de color marrón, más claru y brillosu.
Toes eses singularidaes van ser agora estudiaes polos técnicos para impulsar una IGP mesma que certifique les característiques úniques y la calidá d’un productu que’l mercáu supo valorar. El quivi que brota nel Principáu cotízase percima del nacional que, de la mesma, véndese a un preciu cimeru al d’Italia, Francia o Grecia.
Rafael Olivo presidente de l’Asociación de Kiwicultores d’Asturies (Aka), que concentra más del 60% de la producción asturiana, cree que’l sellu va contribuyir a abrir les puertes del mercáu internacional y a poner, negru sobre blancu, la calidá del productu, amontando’l so valor añedíu.
Los árboles tarden entre trés y cuatro años en dar frutu y siete n’algamar la producción ideal, lo que significa que la inversión tardienta en rentabilizase y solo quien gocia de músculu puede encarar el desafíu. A ello suman los intanxibles del campu: les xelaes, que l’añu pasáu fixeron estragos, los hinchentes…
Los quivis n’Asturies cultívense, sobremanera, nes vegues de los ríos y una de les reivindicaciones del sector ye la llimpieza de la ribera de los calces para evitar llenes. 
