Categoría: Lliga Celta d´Asturies
«Asturies»
Prestosu y bayurosu Añu Nuevu
Asturies: nación celta
- Fonte: Lliga Celta d’Asturies / mapa
Asturies ye una de les naciones celtes de la península Ibérica con mayor diversidá d’etnies celtes dientro del so territoriu. L’Asturies d’angüañu tien, dende’l puntu vista les etnies celtes, trés divisiones naturales: el ríu Navia pel oeste y el ríu Sella pel este. Al oeste del ríu Navia atópense la tribu de los Albiones, Cibarcos, Egobarros… toos ellos d’etnia galaica -nun se debe confundir «galaicu» con «gallegu» yá que son coses evidentemente estremaes-; dende’l ríu Navia hasta’l ríu Nalón, aprosimao, atopábase la tribu de los Paesici, d’etnia astur; dende’l ríu Nalón al ríu Sella falaríamos del territoriu de los Luggoni -lliteralmente significa «fíos y fíes de Lug», tamién d’etnia astur; y dempués del ríu Sella atopábase les tribus de los Orgenomescos y Vadinienses d’etnia cántabra. Como puede apreciase, toes la tribus y etnies presentes na Asturies de la Edá del Fierro yeren evidentemente celtes.
Revista «Astor»: Cortafueyu de la Lliga Celta d´Asturies
Na actual nación celta d’Asturies, esisten tres etnies céltiques: astur, galaica, cántabra
- Fonte: Lliga Celta d´Asturies, Facebook
Supersiticiones asturianes
- Fonte: LIGA CELTA d´ASTURIES
- Artículo orixinal: CREYENCIES YA SUPERSITICIONES ASTURIANES: L’AGÜEYAMIENTU O MAL DE GÜEYU.
L’agüeyamientu pasa, como ye lóxicu, por distintes fases: l’agüeyamientu puramente dichu, qu’efectúen bruxes o persones embruxaes, y que puede realizase por envidia y por cobicia; la prevención del mal, por aciu l’usu d’amuletos, y l’enunciación de ciertes frases; los síntomes de qu’una persona o animal ta afectáu del mal; y d’últimes los actos pal so sanamientu, pasando l’agua, utilizando’l alicornio, etc.
Númberu 19 de la revista «ASTOR».
- Los peñes de la Edá del Fierro
- El harpa celta en Asturies
- Antecedentes del celtismu asturianu nes fontes escrites sieglos XVI-XIX
- L’Home Verde en Asturies. Reportaxe fotogrtáfico
- La llingua celta irlandesa
- Los ástures según les fontes grecorromanes
- La mio madre llámame
Artículu d´interés: «L’ASTURICU, LA LLINGUA DE LOS ÁSTURES».
Queríos alumnos de Llingua, encamiéntovos lleer por favor esti perinteresante artículu publicáu pola Lliga Celta d’Asturies. Asina mesmu, siguir esta páxina y echar un güeyu a les sos revistes, «Astor». De toes formes, veremos daqué en clas.

L’asturicu foi una llingua paleohispánica del tueru indoeuropéu falada polos antigos astures nel so territoriu, y conocida poles inscripciones epigráfiques, y topónimos y teónimos tresmitíos poles fontes clásiques. L’inxertu del asturicu nel tueru de les llingües indoeuropées ye güei casi xeneral, y torga el vieyu discutiniu sobre la posibilidá de que na faza astur y cántabra falárense dacuando llingües euskériques.
Sigue leyendo «Artículu d´interés: «L’ASTURICU, LA LLINGUA DE LOS ÁSTURES».»



