VISTES DE LA CIUDÁ
Soi la muyer que camina
pela ciudá desierta,
la que busca y rebusca
nes dunes la to ausencia;
marchasti tan de mañana
que nun tuvi tiempu
d’entrugar aú,
nin siquiera tenía planchaes
les pallabres de la despidida
y yá colares.
Marchasti y nun quedó naide equí,
nun había alma que pañara esti dolor,
naide que pasara al mio llau
a ufiertame otru mañana, otru suañu,
nin siquiera una ramina romeru.
Nun había naide p’amenorgar
esti desconsuelu
de saber que soi y voi ser
firida abierta.