{"id":13595,"date":"2022-02-27T10:00:34","date_gmt":"2022-02-27T08:00:34","guid":{"rendered":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/?p=13595"},"modified":"2022-02-28T20:04:45","modified_gmt":"2022-02-28T18:04:45","slug":"13595","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/2022\/02\/13595\/","title":{"rendered":"Art\u00edculu: \u00abL&#8217;Antroxu y la lluna\u00bb"},"content":{"rendered":"<div class=\"region region-content\">\n<div id=\"block-system-main\" class=\"block block-system\">\n<div class=\"content\">\n<ul class=\"meta clr clearfix\">\n<li><i class=\"fa fa-user\"><\/i>\u00a0<a class=\"username\" title=\"Ver perfil de usuario.\" href=\"https:\/\/asturies.com\/user\/2442\">Efr\u00e9n<\/a><\/li>\n<\/ul>\n<div class=\"content\">\n<div class=\"field field-name-field-semeya3 field-type-image field-label-hidden\">\n<div class=\"field-items\">\n<div class=\"field-item even\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter\" title=\"Evaristo Valle mazcara d'iviernu\" src=\"https:\/\/asturies.com\/sites\/default\/files\/evaristo_valle_mazcarada_duvieu.jpg\" alt=\"Evaristo Valle mazcara d'iviernu\" width=\"458\" height=\"397\" \/><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"field field-name-body field-type-text-with-summary field-label-hidden\">\n<div class=\"field-items\">\n<div class=\"field-item even\">\n<p><em>El pr\u00f3ximu 1 de marzu ye\u2019l Martes d\u2019Antroxu. L\u2019a\u00f1u pas\u00e1u\u2019l Martes d\u2019Antroxu cay\u00f3\u2019l 16 de febreru, y hai dos a\u00f1os el 25 de febreru. Como pues ver, l\u2019Antroxu nun cai siempre na mesma fecha, sin\u00f3n que cambia d\u2019a\u00f1u en a\u00f1u. L\u2019oxetivu d\u2019esti art\u00edculu ye esplicar el porqu\u00e9 d\u2019estos cambios.<\/em><\/p>\n<p><!--more--><\/p>\n<p><strong>L\u2019Antroxu ta relacion\u00e1u cola Selmana Santa<\/strong><\/p>\n<p>L\u2019Antroxu nun ye una fiesta relixosa, pero tien muncho que ver cola Selmana Santa. Antiguamente hab\u00eda que guardar un periodu de moderaci\u00f3n y astinencia antes de la Pascua; esti periodu, llam\u00e1u Cuaresma, duraba cuarenta d\u00edes. L\u2019Antroxu yera la despedida de los placeres mundanos; la xente com\u00eda, beb\u00eda, disfraz\u00e1base y baillaba enantes d\u2019entrar en Cuaresma. G\u00fcei l\u2019Antroxu y la Cuaresma siguen esistiendo, pero les costumes y\u00e1 nun son como antes. En munchos sitios l\u2019Antroxu cel\u00e9brase la fin de selmana anterior a la Cuaresma; el s\u00e1badu hai un desfile onde participa la xente disfrazao, y\u2019l martes faise l\u2019Entierru la Sardina, que ye una parodia na que s\u2019entierra una sardina que representa lo malo qu\u2019hai que borrar del pas\u00e1u. N\u2019Asturies cel\u00e9brase tami\u00e9n un Antroxu tradicional nel solsticiu d\u2019iviernu.<\/p>\n<p>Los d\u00edes qu\u2019hai que tener en cuenta pa la determinaci\u00f3n del martes d\u2019Antroxu son los siguientes:<\/p>\n<p><strong>Mi\u00e9rcoles de Ceniza<\/strong>. Ye\u2019l d\u00eda siguiente al martes d\u2019Antroxu. Ye\u2019l primer d\u00eda de Cuaresma.<\/p>\n<p><strong>Cuaresma<\/strong>. Ye\u2019l per\u00edodu comprend\u00edu ente\u2019l Mi\u00e9rcoles de Ceniza y la tarde del Xueves Santu. La Cuaresma son los cuarenta d\u00edes que van dende\u2019l mi\u00e9rcoles de Ceniza hasta\u2019l s\u00e1badu anterior a Pascua sin contar los domingos.<\/p>\n<p><strong>Equinocciu de primavera<\/strong>. L\u2019equinocciu de primavera ye un momentu del a\u00f1u nel que\u2019l d\u00eda y la nueche duren lo mesmo. Ye tami\u00e9n el principiu de la primavera. Astron\u00f3micamente, la fecha del equinocciu nun ye siempre la mesma, pudiendo variar d\u2019un a\u00f1u a otru ente\u2019l 19 y\u2019l 21 de marzu nel hemisferio norte; ello ye deb\u00edo a complexidaes del movimientu de la Tierra. Dende l\u2019a\u00f1u 525 la Ilesia toma\u2019l 21 de marzu como l\u2019equinocciu de primavera, independientemente de cu\u00e1ndo asoceda l\u2019equinocciu astron\u00f3micu.<\/p>\n<p><strong>Domingu de Pascua<\/strong>. Ye\u2019l d\u00eda nel que los cat\u00f3licos conmemoren la resurrecci\u00f3n de Cristu depu\u00e9s de la crucifix\u00f3n. Ye\u2019l primer domingu depu\u00e9s de la primera lluna llena que cai en o depu\u00e9s del equinocciu de primavera. Estableci\u00f3lo as\u00ed la Ilesia Cat\u00f3lica nel a\u00f1u 325. Nel a\u00f1u 1582 estableci\u00f3 tami\u00e9n que nel casu de que\u2019l domingu de Pascua cayere en lluna llena, pasar\u00edase al dimingu siguiente pa nun coincidir cola Pascua xud\u00eda. El xueves y vienres anteriores al domingu de Pascua son Xueves Santu y Vienres Santu.<\/p>\n<p><strong>Domingu de Ramos<\/strong>. Ye\u2019l domingu anterior al Domingu de Pascua. Los cat\u00f3licos celebren la entrada de Cristu en Xerusal\u00e9n.<\/p>\n<p><strong>Lluna llena.<\/strong>\u00a0Pal c\u00e1lculu de la lluna llena la Ilesia emplega unes tables ellaboraes a partir del a\u00f1u 1582. La lluna llena eclesi\u00e1stica y l\u2019astron\u00f3mica a veces nun coinciden.<\/p>\n<p>Na figura 1 pues ver toos estos d\u00edes marcaos sobre los meses de marzu y abril del a\u00f1u presente 2022.<\/p>\n<p align=\"center\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/asturies.com\/sites\/default\/files\/figura_1_reportaxe_antroxu.png\" alt=\"\" \/><\/p>\n<p align=\"center\"><em>Figura 1. D\u00edes que tienen que ver col martes d\u2019Antroxu (exemplu pal a\u00f1u 2022).<\/em><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>C\u00f3mo se determina la fecha del Martes d\u2019Antroxu<\/strong><\/p>\n<p>Nes figures que vienen a continuaci\u00f3n ta represent\u00e1u\u2019l 21 de marzu (equinocciu de primavera eclesi\u00e1sticu) por un rect\u00e1ngulu naranxa. Les llunes llenes tan representaes por c\u00edrculos grises con una L, L1 o L2 dientro. Los domingos tan representaos por cuadraos coloraos con una D, D1 o D2 dientro. El Martes d\u2019Antroxu ta represent\u00e1u por un cuadr\u00e1u verde con una A dientro, y\u2019l Mi\u00e9rcoles de Ceniza con un cuadr\u00e1u gris con una C dientro. El tiempu avanza pa la derecha de les llinees horizontales.<\/p>\n<p>Pa determinar la fecha del Martes d\u2019Antroxu pues facer lo siguiente (sigue les fleches azules na figura 2-1):<\/p>\n<ol>\n<li>Busques nel calendariu\u2019l 21 de marzu (equinocciu de primavera eclesi\u00e1sticu).<\/li>\n<li>Busques la primera lluna llena depu\u00e9s del 21 de marzu.<\/li>\n<li>Busques el primer domingu depu\u00e9s de la lluna llena: esi ye\u2019l Domingu de Pascua.<\/li>\n<li>Cuentes cuarenta d\u00edes p\u2019atr\u00e1s dende\u2019l Domingu de Pascua (sin contar los domingos) y acabar\u00e1s nel Mi\u00e9rcoles de Ceniza o primer d\u00eda de Cuaresma.<\/li>\n<li>El d\u00eda anterior al Mi\u00e9rcoles de Ceniza ye\u2019l Martes d\u2019Antroxu.<\/li>\n<\/ol>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Otru m\u00e9todu que se usa muncho ye \u00e9sti (sigue les fleches azules na figura 2-2):<\/p>\n<ol>\n<li>Busques nel calendariu\u2019l 21 de marzu (equinocciu de primavera ecles\u00e1sticu).<\/li>\n<li>Busqus la primera lluna llena depu\u00e9s del 21 de marzu.<\/li>\n<li>Busques el primer domingu depu\u00e9s de la lluna llena: esi ye\u2019l domingu de Pascua.<\/li>\n<li>Llocalices el Domingu de Ramos, que ye l\u2019anterior al de Pascua.<\/li>\n<li>Cuentes cuarenta d\u00edes p\u2019atr\u00e1s dende\u2019l domingu de Ramos y acabar\u00e1s nel martes d\u2019Antroxu.<\/li>\n<\/ol>\n<p align=\"center\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/asturies.com\/sites\/default\/files\/figura_2_reportaxe_antroxu.png\" alt=\"\" \/><\/p>\n<p align=\"center\"><em>Figura 2. 1) Llocalizar el martes d\u2019Antroxu dende Pascua. 2) Llocalizar al martes d\u2019Antroxu dende Ramos.<\/em><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>El fechu de que\u2019l Martes d\u2019Antroxu y\u2019l Domingu de Ramos tean separtaos por cuarenta d\u00edes nun tien neng\u00fan fundamentu astron\u00f3micu nin relixosu, pero ye una coincidencia prestosa que fai qu\u2019esti m\u00e9todu tenga muncha aceptaci\u00f3n.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Casos particulares<\/strong><\/p>\n<p>Vamos ver de sigu\u00edo dalgunos casos particulares que se puen presentar a la hora de calcular la fecha del Domingu de Pascua, y polo tanto la fecha del Martes d\u2019Antroxu.<\/p>\n<p><strong>La lluna llena cai\u2019l 21 de marzu (figura 3-1)<\/strong>. Siguiendo\u2019l procedimientu esplic\u00e1u enantes, el Domingu de Pascua ye\u2019l primeru que s\u2019alcuentre depu\u00e9s de la lluna llena.<\/p>\n<p><strong>La primera lluna llena depu\u00e9s del 21 de marzu cai de domingu (figura3-2)<\/strong>. Nesti casu, al coincidir la lluna llena en domingu, la Pascua pasa pal domingu siguiente pa que nun coincida cola Pascua xud\u00eda. Un exemplu d\u2019esti casu pas\u00f3 l\u2019a\u00f1u pas\u00e1u, 2021, nel que la primera lluna llena de primavera foi\u2019l 28 de marzu que yera domingu, polo que la Pascua pas\u00f3se al domingu siguiente, 4 d\u2019abril.<\/p>\n<p>En cualquiera de los dos casos pa llegar al Martes d\u2019Antroxu hai que cuntar cuarenta d\u00edes p\u2019atr\u00e1s como se dixo enantes.<\/p>\n<p><strong>L\u2019a\u00f1u ye bisiestu<\/strong>. Nesti casu febreru tien un d\u00eda m\u00e1s. Si la Cuaresma incl\u00fai esi d\u00eda ent\u00f3s tendr\u00e1 41 d\u00edes en vez de 40.<\/p>\n<p align=\"center\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/asturies.com\/sites\/default\/files\/antroxu_lluna_figura3.png\" alt=\"\" \/><\/p>\n<p align=\"center\"><em>Figura 3. 1) La lluna llena cai\u2019l 21 de marzu. 2) El domingu de Pascua coincide cola lluna llena.<\/em><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Feches estremes<\/strong><\/p>\n<p>Tamos viendo que\u2019l Martes d\u2019Antroxu cai nun d\u00eda distinta cada a\u00f1u, pero \u00bfcu\u00e1ndo cai lo m\u00e1s pronto posible? \u00bfY lo m\u00e1s tarde posible? Vamos velo de sigu\u00edo.<\/p>\n<p><strong>El d\u00eda m\u00e1s tempraneru (figura 4-1)<\/strong>. El d\u00eda m\u00e1s tempraneru pal domingu de Pascua ye\u2019l d\u00eda 22 de marzu. Esti casu dase cuando la lluna llena cai\u2019l s\u00e1badu 21 de marzu. El martes d\u2019Antroxu cayer\u00eda ent\u00f3s el 3 de febreru.<\/p>\n<p><strong>El d\u00eda m\u00e1s tard\u00edu (figura 4-2).<\/strong>\u00a0El d\u00eda m\u00e1s tard\u00edu pal Domingu de Pascua ye\u2019l 18 d\u2019abril, si nun ye domingu, porque si lo ye pasar\u00eda al domingu siguiente, que ye\u2019l 25 d\u2019abril. Nesti \u00faltimu casu, el Martes d\u2019Antroxu cayer\u00eda\u2019l 9 de marzu.<\/p>\n<p align=\"center\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/asturies.com\/sites\/default\/files\/antroxu_lluna_figura4.png\" alt=\"\" \/><\/p>\n<p align=\"center\"><em>Figura 4. 1) El d\u00eda m\u00e1s tempranu pal Domingu de Pascua. 2) El d\u00eda m\u00e1s tard\u00edu pal Domingu de Pascua.<\/em><\/p>\n<p>Como pues ver, determinar la fecha del Antroxu nun ye complicao si sabes de mano qu\u00e9 d\u00eda cai la primera lluna llena de primavera. De toes maneres, si quies ser pr\u00e1cticu y nun t\u2019apetez andar faciendo c\u00e1lculos y cuentes, n\u2019Internet pues alcontrar con facilid\u00e1 p\u00e1xines web con calculadores que faciliten les feches del Domingu del Pascua de cualquier a\u00f1u pas\u00e1u y futuru. En cualquier casu, convi\u00e9n que nun te pille l\u2019Antroxu sin tener el disfraz prepar\u00e1u.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u00a0Efr\u00e9n El pr\u00f3ximu 1 de marzu ye\u2019l Martes d\u2019Antroxu. L\u2019a\u00f1u pas\u00e1u\u2019l Martes d\u2019Antroxu cay\u00f3\u2019l 16 de febreru, y hai dos a\u00f1os el 25 de febreru. Como pues ver, l\u2019Antroxu nun cai siempre na mesma fecha, sin\u00f3n que cambia d\u2019a\u00f1u en a\u00f1u. L\u2019oxetivu d\u2019esti art\u00edculu ye esplicar el porqu\u00e9 d\u2019estos cambios.<\/p>\n","protected":false},"author":117,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[103],"tags":[],"class_list":["post-13595","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-mazcaraes"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13595","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/117"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13595"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13595\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13597,"href":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13595\/revisions\/13597"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13595"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13595"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13595"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}