{"id":23178,"date":"2023-12-18T11:24:32","date_gmt":"2023-12-18T09:24:32","guid":{"rendered":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/?p=23178"},"modified":"2023-12-18T11:25:30","modified_gmt":"2023-12-18T09:25:30","slug":"el-tueru-nataliegu-tronco-navideno","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/2023\/12\/el-tueru-nataliegu-tronco-navideno\/","title":{"rendered":"El \u00abTueru Nataliegu\u00bb (tronco navide\u00f1o)"},"content":{"rendered":"<div class=\"\" dir=\"auto\">\n<div class=\"\" dir=\"auto\">\n<div class=\"x1iorvi4 x1pi30zi x1l90r2v x1swvt13\" data-ad-comet-preview=\"message\" data-ad-preview=\"message\">\n<div class=\"x78zum5 xdt5ytf xz62fqu x16ldp7u\">\n<div class=\"xu06os2 x1ok221b\">\n<div class=\"xdj266r x11i5rnm xat24cr x1mh8g0r x1vvkbs x126k92a\"><\/div>\n<div class=\"x11i5rnm xat24cr x1mh8g0r x1vvkbs xtlvy1s x126k92a\">\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: center\"><a href=\"https:\/\/estaticos-cdn.prensaiberica.es\/clip\/bcbe684d-476c-451e-9240-6709b7a04083_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-full\" src=\"https:\/\/estaticos-cdn.prensaiberica.es\/clip\/bcbe684d-476c-451e-9240-6709b7a04083_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg\" width=\"880\" height=\"495\" \/><\/a><\/div>\n<div dir=\"auto\">Como y\u00e1 vais saber, el fechu de festexar la Nuechebona correspuende a la cristianizaci\u00f3n d&#8217;una celebraci\u00f3n pagana celta, nel casu de la vieya Asturia (Asturies, Lli\u00f3n, Norte de Zamora, \u00e1rea de Miranda do Douro y Sendim en Portugal y \u00e1rees de la parte oriental de les provincies gallegues d&#8217;Orense y Llugo).<\/div>\n<\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div class=\"x11i5rnm xat24cr x1mh8g0r x1vvkbs xtlvy1s x126k92a\">\n<div dir=\"auto\">\n<div class=\"x11i5rnm xat24cr x1mh8g0r x1vvkbs xtlvy1s x126k92a\">\n<ul>\n<li dir=\"auto\">Fonte: <a href=\"https:\/\/www.lne.es\/sociedad\/2013\/12\/18\/tradicion-nataliegu-20125243.html?fbclid=IwAR2dZ0Gumo48IEMvhTH87ZRd4INZRUxkRWihAVbHpZ_WT6hyM6j4mKNKAOs\">LNE<\/a> \/<\/li>\n<\/ul>\n<\/div>\n<\/div>\n<div dir=\"auto\"><!--more--><br \/>\nEnt\u00f3s daquella, y ye una celebraci\u00f3n que se caltuvo hasta los nuesos d\u00edes en pequenes \u00e1rees de la estensi\u00f3n territorial antes mentada, celebr\u00e1base&#8217;l solsticiu d&#8217;iviernu, el pasu del branu al iviernu, el pasu de la lluz, la vida, les colleches, la bayura al pasu de la escurid\u00e1, el fr\u00edu, la escasez, el recogimiento nel llar, el par\u00f3n de l&#8217;activid\u00e1 agraria&#8230; etc.<\/div>\n<div dir=\"auto\">Dientro d&#8217;esti contestu, unu de los ritos que se llevaben a cabu, y llevamos na actualid\u00e1 cada vez m\u00e1s, ye la quema del Tueru Nataliegu, <strong>un tueru de carbayu<\/strong> -na mayor\u00eda de casos-, que <strong>se dexaba quemar mientres tola actual Nuechebona hasta l&#8217;actual d\u00eda de Navid\u00e1<\/strong> y pi\u00e9nsase -nun vamos utilizar el pas\u00e1u porque sigue viva la tradici\u00f3n-, que <strong>les cenices d&#8217;esti tueru ten\u00eden un poder m\u00e1xico que favorec\u00eda les colleches<\/strong> -por eso echaba parte a los cultivos o les g\u00fcertes-, tirase al tey\u00e1u de la casa pa protexela de males, y otru poco se guardaba pa quemar al a\u00f1u siguiente col nuevu Tueru Nataliegu -simbolizando quiciabes la renovaci\u00f3n, l&#8217;alternanza, etc.-.<\/div>\n<div dir=\"auto\">Angua\u00f1o, llevar a cabu&#8217;l ritu dientro de les urbes onde vivimos en pisos -la mayor\u00eda-, pue ser complic\u00e1u; por eso, pue ser sustituy\u00edu por un dulce que puede atopase en casi toles pasteler\u00edes nestes feches cola forma d&#8217;un tueru d&#8217;\u00e1rbol de chocolate que podemos comer dempu\u00e9s de la cena de Nuechebona una forma deliciosa de cumplir cola tradici\u00f3n-. Tami\u00e9n, nesti sent\u00edu, puede asitiase un tueru de carbayu en dalg\u00fan llugar de la casa, pinta-y una cara, y asitia-y dellos dulces o bollitos a manera d&#8217;ufrienda.<\/div>\n<div dir=\"auto\">Pa rematar esta publicaci\u00f3n, dicivos qu&#8217;esti ritu tien les sos semeyances con otres similares d&#8217;otres \u00e1rees europees como pue ser el Yule Log n&#8217;\u00e1rees brit\u00e1niques; Boncyff Nadoligen en Gales; el Madeiro de Natal en Portugal; el Weihnachtsscheit n&#8217;Alema\u00f1a, etc.<\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<\/div>\n<div class=\"x11i5rnm xat24cr x1mh8g0r x1vvkbs xtlvy1s x126k92a\">\n<div dir=\"auto\"><strong>Bibliograf\u00eda:<\/strong><\/div>\n<\/div>\n<div class=\"x11i5rnm xat24cr x1mh8g0r x1vvkbs xtlvy1s x126k92a\">\n<div dir=\"auto\"><a class=\"x1i10hfl xjbqb8w x6umtig x1b1mbwd xaqea5y xav7gou x9f619 x1ypdohk xt0psk2 xe8uvvx xdj266r x11i5rnm xat24cr x1mh8g0r xexx8yu x4uap5 x18d9i69 xkhd6sd x16tdsg8 x1hl2dhg xggy1nq x1a2a7pz xt0b8zv x1fey0fg\" role=\"link\" href=\"https:\/\/l.facebook.com\/l.php?u=https%3A%2F%2Fwww.lne.es%2Fsociedad%2F2013%2F12%2F18%2Ftradicion-nataliegu-20125243.html%3Ffbclid%3DIwAR2dZ0Gumo48IEMvhTH87ZRd4INZRUxkRWihAVbHpZ_WT6hyM6j4mKNKAOs&amp;h=AT0Q3b5TzdL-jTiNGp934EFhNBz27kJQ4FQFPsoaHWygDPbPNf6meSQJ-jrCdyVNDeEiTF_vT3w9Epp0NvRxwVGdhPv6PvmfWSJ1fmW8FKi8MIcuYIjuYc01rJPfRDeEJg&amp;__tn__=-UK-y-y-R&amp;c[0]=AT3lnh2LEgW8GDwWIDPlvN-kHC--t4_GxV9qsLoDAuaJm94JxrhrQLhOzUS0zGqEKYEvcOboNQaszsjTV4r9UvSlFZknxIgF5flfddSdyVCtC9Bs_EgjBksibYjEuBShS0Lr9SxMUAu3q8cCPzEXx3C4-BZ28J9irEov8wzxnCIOCYY7Vx-2kK6LwEl-HGi5zXfmrJrI1YFJ091NWsKFfk6mjoO2N6fvQtDuuPHmWbwLOPxZ\" target=\"_blank\" rel=\"nofollow noopener noreferrer\">https:\/\/www.lne.es\/&#8230;\/18\/tradicion-nataliegu-20125243.html<\/a><\/div>\n<\/div>\n<div class=\"x11i5rnm xat24cr x1mh8g0r x1vvkbs xtlvy1s x126k92a\">\n<div dir=\"auto\"><a class=\"x1i10hfl xjbqb8w x6umtig x1b1mbwd xaqea5y xav7gou x9f619 x1ypdohk xt0psk2 xe8uvvx xdj266r x11i5rnm xat24cr x1mh8g0r xexx8yu x4uap5 x18d9i69 xkhd6sd x16tdsg8 x1hl2dhg xggy1nq x1a2a7pz xt0b8zv x1fey0fg\" role=\"link\" href=\"https:\/\/asturies.com\/alagueta\/el-nataliegu?fbclid=IwAR0JkeeXqGwlu46UMBOGqHI-XrKXsPSse4_3FD0uUwt5vSbWRYO5z9sHo-s\" target=\"_blank\" rel=\"nofollow noopener noreferrer\">https:\/\/asturies.com\/alagueta\/el-nataliegu<\/a><\/div>\n<\/div>\n<div class=\"x11i5rnm xat24cr x1mh8g0r x1vvkbs xtlvy1s x126k92a\">\n<div dir=\"auto\"><a class=\"x1i10hfl xjbqb8w x6umtig x1b1mbwd xaqea5y xav7gou x9f619 x1ypdohk xt0psk2 xe8uvvx xdj266r x11i5rnm xat24cr x1mh8g0r xexx8yu x4uap5 x18d9i69 xkhd6sd x16tdsg8 x1hl2dhg xggy1nq x1a2a7pz xt0b8zv x1fey0fg\" role=\"link\" href=\"https:\/\/verasturies.com\/el-nataliegu-espera-a-quemarse-en-la-noche-del-24-de-diciembre\/?fbclid=IwAR1IQHDbu3oZUIxxpLwKDDWsWzWUL6axKIuDuOpvivjditFFcHc7YnwntY0\" target=\"_blank\" rel=\"nofollow noopener noreferrer\">https:\/\/verasturies.com\/el-nataliegu-espera-a-quemarse&#8230;\/<\/a><\/div>\n<\/div>\n<div dir=\"auto\">\n<div class=\"article-body \">\n<p class=\"article-body__text article-body__text--entry article-body__text-middle\">Hasta hai unes d\u00e9cades, el 24 d&#8217;avientu ten\u00eda presencia en munches cases d&#8217;Asturies el nataliegu, un tueru d&#8217;un \u00e1rbol -les m\u00e1s de les veces de carbayu- qu&#8217;ard\u00eda tola nueche. El d\u00eda 25 pela ma\u00f1ana garr\u00e1base cuando ya morr\u00eda&#8217;l fueu y guard\u00e1base hasta l&#8217;a\u00f1u siguiente esperando que llevare la protecci\u00f3n y la felicid\u00e1 a la casa o dex\u00e1base como puntu d&#8217;apoyu pa sofitar la lle\u00f1a que se quemaba pa facer el fueu nel a\u00f1u qu&#8217;entamaba.<\/p>\n<div class=\"article-body--seo-closed\">\n<p class=\"article-body__text \">Malapenes queda y\u00e1 la memoria del nataliegu nos nuestros pueblos y llugares, pero inda hai persones que recuerden esta costume; l&#8217;etn\u00f3grafu Berto Pe\u00f1a tien constancia del nataliegu en Grau, Casu o Llaviana y existen otres referencies que nos falen de qu&#8217;hasta nun hai munchos a\u00f1os calten\u00edase esti vezu en llugares de L.lena o Tin\u00e9u.<\/p>\n<p class=\"article-body__text \">Existen tami\u00e9n referencies al nataliegu como obsequiu o tributu en testos m\u00e1s antiguos; nel sieglu XVIII en La Mata (Grau) cad\u00fan de los vecinos entregaba al marqu\u00e9s un anataliegu -nesti casu yera un tueru enteru d&#8217;un carbayu- nel v\u00edspere del 25 d&#8217;avientu y otru al xuez nel v\u00edspere del d\u00eda de Reis, el 5 de xineru. En San Xuan, tami\u00e9n en Grau, yera&#8217;l xuez del pueblu el qu&#8217;apurr\u00eda un nataliegu&#8217;l d\u00eda enantes de nadal.<\/p>\n<p class=\"article-body__text \">Una tradici\u00f3n asemeyada ta documentada nel Cotu del Naranco, Uvi\u00e9u, nel que los vecinos xunt\u00e1bense p&#8217;apurrir el 24 d&#8217;avientu un ataliegu al alcalde mayor. Tami\u00e9n, con otros nomes, hai constancia d&#8217;esta tradici\u00f3n en conceyos como Ayer o Miranda.<\/p>\n<p class=\"article-body__text \">La tradici\u00f3n del tueru de nadal ta espardida con distintes formes y variantes per toa Europa. En munches zones de Francia, nes Islles Brit\u00e1niques, Escandinavia, Alemania o los Balcanes ye una costume viva que se rellaciona col m\u00e1s modernu \u00e1rbol de Navid\u00e1. Dacuando tien la variante pa en casa como un tueru que se quemaba na chimenea, y otres veces garra una variante colectiva, y ye un gran tueru que se quema nun sitiu p\u00fablicu&#8217;l 24 d&#8217;avientu.<\/p>\n<p class=\"article-body__text \">Yule log n&#8217;ingl\u00e9s, Weihnachtsscheit n&#8217;alem\u00e1n, Boncyff Nadoligen en gal\u00e9s, Madeiro de Natal en portugu\u00e9s, Ceppo natilizio n&#8217;italianu o Nochebueno en castellanu son dellos de los nomes d&#8217;una tradici\u00f3n pagana rellacionada col fueu, que celebraba&#8217;l renacimientu del sol, cuando los d\u00edes entamaben a medrar y el sol garraba fuercia otra vuelta, y que&#8217;l cristianismu tresform\u00f3 nun tradici\u00f3n venceyada al nacimientu del ne\u00f1u Xes\u00fas.<\/p>\n<p class=\"article-body__text \">Am\u00e1s, el tueru de navid\u00e1 as\u00f3ciase tami\u00e9n en munches cultures a la entrega o disfrute de presentes propia d&#8217;estes feches. Por exemplu, na tradici\u00f3n anglosaxona representase dacuando a Santa Claus carretando esti tueru y na tradici\u00f3n urbana en Catalu\u00f1a y delles zones d&#8217;Arag\u00f3n existe&#8217;l Ti\u00f3 de Nadal o Caga Ti\u00f3, un tueru al que se-y solmena con un palu pa que \u00abcague\u00bb regalos, llambiotaes y garulla.<\/p>\n<p class=\"article-body__text \">Tami\u00e9n en dellos llugares del Pa\u00eds Vascu a esti maderu ll\u00e1mase-y Olentzero, un t\u00e9rminu que col tiempu tresformar\u00edase nel nome d&#8217;un personaxe con distintes formes y simbolismu na Navid\u00e1 vasca y que dende la primer met\u00e1 del sieglu XX populariz\u00f3se como una alternativa aut\u00f3ctona a Pap\u00e1 Noel.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div id=\"3FI8aOttJZ\" data-ub-carousel=\"true\"><\/div>\n<\/div>\n<div class=\"x11i5rnm xat24cr x1mh8g0r x1vvkbs xtlvy1s x126k92a\"><\/div>\n<div class=\"x11i5rnm xat24cr x1mh8g0r x1vvkbs xtlvy1s x126k92a\">\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Como y\u00e1 vais saber, el fechu de festexar la Nuechebona correspuende a la cristianizaci\u00f3n d&#8217;una celebraci\u00f3n pagana celta, nel casu de la vieya Asturia (Asturies, Lli\u00f3n, Norte de Zamora, \u00e1rea de Miranda do Douro y Sendim en Portugal y \u00e1rees de la parte oriental de les provincies gallegues d&#8217;Orense y Llugo). Fonte: LNE \/<\/p>\n","protected":false},"author":117,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[81],"tags":[],"class_list":["post-23178","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-nadal"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23178","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/117"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23178"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23178\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":23180,"href":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23178\/revisions\/23180"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23178"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23178"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23178"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}