{"id":3496,"date":"2021-01-31T21:47:53","date_gmt":"2021-01-31T19:47:53","guid":{"rendered":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/?p=3496"},"modified":"2021-01-31T22:54:22","modified_gmt":"2021-01-31T20:54:22","slug":"el-caballin-de-mar-machu-puede-dar-a-lluz-decenu-de-cries","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/2021\/01\/el-caballin-de-mar-machu-puede-dar-a-lluz-decenu-de-cries\/","title":{"rendered":"El caball\u00edn de mar machu puede dar a lluz decenes de cr\u00edes"},"content":{"rendered":"<ul>\n<li style=\"text-align: left\"><a href=\"https:\/\/www.facebook.com\/elmundo\/videos\/201550734994368\/\"><span style=\"font-size: 20px\"><em><span style=\"color: #008080\">Videu<\/span><\/em><\/span><\/a><\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/www.elcomercio.es\/internacional\/parto-caballito-6226885993001-20210128100511-vi.html\"><em><span style=\"font-size: 20px\">Noticia El Comercio<\/span><\/em><\/a><\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=0h5g1w-he9U\"><em><span style=\"font-size: 20px\">Ver videu<\/span><\/em><\/a><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-size: 20px\"><em><span style=\"color: #008080\">Asina da a lluz un caballu de mar machu. Un acuariu d&#8217;Australia grab\u00f3 a esti animal mientres daba a lluz a decenes de cr\u00edes<\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center\">\n<!-- iframe plugin v.6.0 wordpress.org\/plugins\/iframe\/ -->\n<iframe loading=\"lazy\" width=\"647\" height=\"364\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/0h5g1w-he9U\" scrolling=\"yes\" class=\"iframe-class\" frameborder=\"0\"><\/iframe>\n<\/p>\n<p><!--more--><\/p>\n<p><em><span style=\"font-size: 20px\">Les curioses imaxes amuesen a un caball\u00edn de mar, machu, dando a lluz a cientos de diminutes cr\u00edes. Son m\u00e1s pequenes qu&#8217;un granu d&#8217;arroz. En cada partu pueden llegar a allumar barganal de 1.500. Anque non toes sobreviven.<\/span><\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: center\">\n<!-- iframe plugin v.6.0 wordpress.org\/plugins\/iframe\/ -->\n<iframe loading=\"lazy\" width=\"560\" height=\"315\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/UKY97DdVFK8\" 0=\"\/iframe\" scrolling=\"yes\" class=\"iframe-class\" frameborder=\"0\"><\/iframe>\n<\/p>\n<p style=\"text-align: center\"><a href=\"https:\/\/www.periodicodigitalgratis.com\/gratis\/imagen\/9591_20190117020152.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone\" src=\"https:\/\/www.periodicodigitalgratis.com\/gratis\/imagen\/9591_20190117020152.jpg\" alt=\"\" width=\"1920\" height=\"1562\" \/><\/a><\/p>\n<ul>\n<li><a href=\"https:\/\/www.dakaridiarioanimal.com\/sab%C3%ADas-que-el-caballito-de-mar-macho-lleva-el-embarazo-con172326\"><em><strong>Ver noticia<\/strong><\/em><\/a><\/li>\n<\/ul>\n<p><em><span style=\"font-size: 20px\">El caballu de mar o hipocampu y<strong>e unu de los animales m\u00e1s interesantes del mundu.<\/strong> Una de los sos intereses ye que, nesta especie, ye&#8217;l machu quien sobrolleva l&#8217;embaranzu, y quien da a lluz a casi 2.000 cr\u00edes. Incre\u00edble, \u00bfeh ho?<\/span><\/em><\/p>\n<p><em><span style=\"font-size: 20px\">Los sos hocicos prominentes y la so forma de nadar en vertical ye lo que-yos da&#8217;l nome col que com\u00fanmente son conoc\u00edos: caballinos de mar. Tienen semeyances col caballu.<\/span><\/em><\/p>\n<p><strong><em><span style=\"font-size: 20px\"> \u00bfSab\u00edes que&#8217;l caball\u00edn de mar ta en peligru d&#8217;estinci\u00f3n?<\/span><\/em><\/strong><\/p>\n<p><em><span style=\"font-size: 20px\">Les principales causes d&#8217;esta situaci\u00f3n son la pesca masiva, sobremanera en zones d&#8217;Asia, onde se-y atrib\u00fain propiedaes curatibles. Coles mesmes, son unu de los platos favoritos para ping\u00fcinos, cobertores raya o c\u00e1mbaros, y sufren colos cambeos nel clima. Viven n&#8217;ag\u00fces seles y pocu fondes para evitar lluchar contra les corrientes. Ello ye que munchos d&#8217;ellos muerren por escosamientu al nun poder soportar tantu movimientu cuando&#8217;l clima modifica les corrientes d&#8217;agua.<\/span><\/em><\/p>\n<p><strong><em><span style=\"font-size: 20px\">\u00bfSab\u00edes que&#8217;l caball\u00edn de mar machu ye quien xesta a les sos cr\u00edes?<\/span><\/em><\/strong><\/p>\n<p><em><span style=\"font-size: 20px\">Mientres la reproducci\u00f3n, la fema introduz los sos g\u00fcevos na bolsa ventral de los machos, que s&#8217;atopa nel so abdome. El so embaranzu dura 45 d\u00edes aprosimao. Ap\u00e1riense estacionalmente cuando s&#8217;amonta la temperatura de l&#8217;agua nel qu&#8217;habiten.<\/span><\/em><\/p>\n<p><strong><em><span style=\"font-size: 20px\">\u00bfSab\u00edes que puede tener ente 1.500 y 1.800 cr\u00edes?<\/span><\/em><\/strong><\/p>\n<p><em><span style=\"font-size: 20px\">Pero solo sobrevive un 1%. Los dem\u00e1s, conviertense en comida pa los sos depredadores\u2026<\/span><\/em><\/p>\n<p><strong><em><span style=\"font-size: 20px\">\u00bfSab\u00edes que ye unu de los depredadores m\u00e1s arteros?<\/span><\/em><\/strong><\/p>\n<p><em><span style=\"font-size: 20px\">Prinden a la mayor\u00eda de les sos preses gracies a les sos hocicos prominentes. \u00a1Lleguen a \u201ccazar\u201d a un 90%! Am\u00e1s, comen de cutio cuidao que nun tienen dientes nin est\u00f3magu. Am\u00e1s, puede aspirar la comida hasta dende tr\u00e9s cent\u00edmetros de distancia.<\/span><\/em><\/p>\n<p><strong><em><span style=\"font-size: 20px\">\u00bfSab\u00edes que la especie m\u00e1s grande mide 30 cent\u00edmetros de llargu?<\/span><\/em><\/strong><\/p>\n<p><em><span style=\"font-size: 20px\">La especie m\u00e1s pequena topada ye&#8217;l \u201cHippocampus japapigu\u201d que significa \u201cgochu de Xap\u00f3n\u201d, cuidao que, seg\u00fan espliquen los espertos, asemeyase a un gochu naciellu. Esta especie mide unos 15 mil\u00edmetros de llargu. \u00a1Bien pequena! La m\u00e1s grande ye \u201cHippocampus ingens\u201d, y los machos son los de mayor tama\u00f1u, algamando los 30 cent\u00edmetros de llargu.<\/span><\/em><\/p>\n<p><strong><em><span style=\"font-size: 20px\">\u00bfSab\u00edes qu&#8217;utilicen les sos coles como ancles?<\/span><\/em><\/strong><\/p>\n<p><em><span style=\"font-size: 20px\">Gracies a elles, engabiten a ciertos llugares de la zona como corales o camperes pa poder folgar, evitando ser abasnaos poles corrientes. Tami\u00e9n les coles del caball\u00edn de mar son la so principal ferramienta a la d&#8217;engarrar mientres d\u00f3mines d\u00b4apareamiento, o por consiguir comida o defender el so territoriu. Cuando van en pareya, los hipocampos naden xuntos garr\u00e1ndose les coles. <\/span><\/em><\/p>\n<p><strong><em><span style=\"font-size: 20px\">\u00bfSab\u00edes que&#8217;l caball\u00edn de mar puede vivir hasta seis a\u00f1os?<\/span><\/em><\/strong><\/p>\n<p><em><span style=\"font-size: 20px\">Anque delles especies solo duren un a\u00f1u de vida. Hai alredor de 40 especies distintes d&#8217;hipocampos, y cada una d&#8217;elles tien peculiaridaes especiales, como la so llonxevid\u00e1.<\/span><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Videu Noticia El Comercio Ver videu Asina da a lluz un caballu de mar machu. Un acuariu d&#8217;Australia grab\u00f3 a esti animal mientres daba a lluz a decenes de cr\u00edes<\/p>\n","protected":false},"author":117,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[],"class_list":["post-3496","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-natura"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3496","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/117"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3496"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3496\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3509,"href":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3496\/revisions\/3509"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3496"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3496"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3496"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}