{"id":50,"date":"2020-07-05T11:00:37","date_gmt":"2020-07-05T11:00:37","guid":{"rendered":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/?p=50"},"modified":"2020-08-30T19:22:29","modified_gmt":"2020-08-30T17:22:29","slug":"eclises-de-sol-y-lluna-para-esti-branu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/2020\/07\/eclises-de-sol-y-lluna-para-esti-branu\/","title":{"rendered":"Eclises de sol y lluna para esti branu"},"content":{"rendered":"<p><span style=\"font-family: comic sans ms, sans-serif\">El pr\u00f3ximu 5 de xunetu va haber un ecl\u00eds de Lluna visible dende Espa\u00f1a y podr\u00e1n reparase les Perseidas, l&#8217;agua de meteoros m\u00e1s importante del a\u00f1u.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: comic sans ms, sans-serif\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/static.elcomercio.es\/www\/multimedia\/202006\/18\/media\/cortadas\/eclipse-kkRH-U110542455906s5D-624x385@El%20Comercio.jpg\" width=\"312\" height=\"193\" \/><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: comic sans ms, sans-serif\">El branu de 2020 entama\u00b4l\u00a0 s\u00e1badu 20 de xunu a les 23.44 hores y va tener una duraci\u00f3n de 93 d\u00edes y 15 hores, rematando&#8217;l 22 de setiembre col empiezu de la seronda, seg\u00fan c\u00e1lculos del Observatoriu Astron\u00f3micu Nacional (OAN) del Institutu Xeogr\u00e1ficu Nacional (IGN).<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: comic sans ms, sans-serif\"><!--more--><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: comic sans ms, sans-serif\">L&#8217;entamu de les estaciones vien d\u00e1u, por conveniu, por aquellos intres en que la Tierra at\u00f3pase n&#8217;unes determinaes posiciones na so \u00f3rbita alredor del Sol. Nel casu del branu, esta posici\u00f3n da nel puntu de la ecl\u00edptica nel que&#8217;l Sol algama la so posici\u00f3n m\u00e1s boreal. El d\u00eda en qu&#8217;esto asocede, el Sol algama la so m\u00e1xima declinaci\u00f3n Norte (+23\u00ba 27&#8242;) y mientres dellos d\u00edes el so altor m\u00e1ximu al mediud\u00eda nun camuda. A esta circunstancia se la llapada tami\u00e9n solsticiu (&#8216;Sol quietu&#8217;) de branu. Nesti intre, nel hemisferiu sur empecipia l&#8217;iviernu.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: comic sans ms, sans-serif\">L&#8217;entamu del branu puede dase, a lo sumo, en tr\u00e9s feches distintes del calendariu (del 20 al 22 de xunu). A lo llargo del sieglu XXI, el branu empecipia nos d\u00edes 20 y 21 de xunu (fecha oficial espa\u00f1ola), siendo&#8217;l so entamu m\u00e1s tempraneru&#8217;l del a\u00f1u 2096 y l&#8217;entamu m\u00e1s tard\u00edu&#8217;l de 2003.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: comic sans ms, sans-serif\"><b>El d\u00eda con m\u00e1s hores de lluz del a\u00f1u<\/b><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: comic sans ms, sans-serif\">El d\u00eda del solsticiu de branu, qu&#8217;angua\u00f1o ye&#8217;l 20 de xunu, correspuende al de m\u00e1s hores de lluz del a\u00f1u. Como exemplu, en Madrid esta duraci\u00f3n va ser de 15 hores y 3 minutos, a comparar coles 9 hores y 17 minutos que va durar el d\u00eda m\u00e1s curtiu (que nel a\u00f1u 2020 va ser el 21 d&#8217;avientu), una diferencia de barganal de 6 hores.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: comic sans ms, sans-serif\">Esta diferencia depende enforma de la llatit\u00fa del llugar, siendo nula nel ecuador y siendo estrema (24 hores) ente los c\u00edrculos polares y los polos. Precisamente ye percima del c\u00edrculu polar boreal onde dellos d\u00edes al a\u00f1u alredor del 21 de xunu da&#8217;l fen\u00f3menu del Sol de medianueche, en que&#8217;l Sol ye visible percima del horizonte mientres les 24 hores del d\u00eda.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: comic sans ms, sans-serif\">Podr\u00eda pensase que&#8217;l d\u00eda con m\u00e1s lluz del a\u00f1u va ser tami\u00e9n el d\u00eda en que&#8217;l Sol sala m\u00e1s puestu y p\u00f3ngase m\u00e1s tarde; pero nun ye asina: esto ye por cuenta de que la \u00f3rbita de la Tierra alredor del Sol nun ye circular sin\u00f3n el\u00edptica, y a que la exa de la Tierra ta inclin\u00e1u nuna direcci\u00f3n que nada tien que ver cola exa de dicha elipse. Esto tami\u00e9n fai qu&#8217;un rel\u00f3 solar y los nuesos rel\u00f3es, basaos nun Sol ficticiu, tean desaxustados.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: comic sans ms, sans-serif\"><b>Afelio ente la Tierra y el Sol<\/b><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: comic sans ms, sans-serif\">Por estes feches dase tami\u00e9n el m\u00e1ximu allo\u00f1amientu a\u00f1al (afelio) ente la Tierra y el Sol. Nesta ocasi\u00f3n, el m\u00e1ximu allo\u00f1amientu va dase&#8217;l d\u00eda 4 de xunetu, siendo la distancia de daqu\u00e9 m\u00e1s de 152 millones de kil\u00f3metros, unos 5 millones m\u00e1s que nel momentu de perihelio o de menor distancia (5 de xineru de 2020).<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: comic sans ms, sans-serif\">Ye esti mayor allo\u00f1amientu al Sol la causa de que la Tierra mu\u00e9vase m\u00e1s amodo a lo llargo de la so \u00f3rbita el\u00edptica mientres el branu (seg\u00fan la conocida como segunda llei de Kepler) y polo tanto esta estaci\u00f3n s\u00eda la de mayor duraci\u00f3n.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: comic sans ms, sans-serif\"><b>Eclises y fen\u00f3menos rellacionaos<\/b><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: comic sans ms, sans-serif\">El d\u00eda 21 de xunu va haber un ecl\u00eds anular de Sol que va ser visible como parcial n&#8217;\u00c1frica, el sudeste d&#8217;Europa y Asia. La franxa de anularidad va ser visible en delles zones d&#8217;\u00c1frica como Rep\u00fablica del Congo, Rep\u00fablica Democr\u00e1tica del Congo, Rep\u00fablica Centroafricana, Sud\u00e1n del Sur, Etiop\u00eda y Eritrea; y d&#8217;Asia como la pen\u00ednsula ar\u00e1biga, Pakist\u00e1n, India y China.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: comic sans ms, sans-serif\">Am\u00e1s, el 5 de xunetu va tener llugar un ecl\u00eds penumbral de Lluna que va ser visible nel sur y este d&#8217;Europa, \u00c1frica y Am\u00e9rica. Esti ecl\u00eds va ser visible n&#8217;Espa\u00f1a.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: comic sans ms, sans-serif\">Y el 6 de setiembre va producise xuna tapecimientu de Marte pola Lluna que va ser visible nel sur d&#8217;Espa\u00f1a. El tapecimientu va producise a l&#8217;amanecida.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: comic sans ms, sans-serif\">Igualmente, la primer lluna llena del branu dar\u00e1&#8217;l 5 de xunetu, d\u00e1ndose les siguientes 29 \u00f3 30 d\u00edes dempu\u00e9s. <b>Nesti branu dar\u00e1n otres dos llunes llenes: el 3 d&#8217;agostu y el 2 de setiembre.<\/b><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: comic sans ms, sans-serif\">Al empiezu del branu, X\u00fapiter y Saturno van ser visibles mientres casi tola nueche, pasando a ser visibles nam\u00e1 al anochecer a mediaos de xunetu. A l&#8217;amanecida van ser visibles Venus y Marte.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: comic sans ms, sans-serif\"><b>Ag\u00fces de meteoros y constelaciones<\/b><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: comic sans ms, sans-serif\">Les dos ag\u00fces de meteoros m\u00e1s importantes del branu van ser les Delta Acu\u00e1ridas, con un m\u00e1ximu escontra&#8217;l 30 de xunetu, y les populares Perseidas, que&#8217;l so m\u00e1ximu va asoceder escontra&#8217;l 12 d&#8217;agostu.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: comic sans ms, sans-serif\">El 2020 va ser un mal a\u00f1u pa la observaci\u00f3n de les Delta Acu\u00e1ridas, cuidao que el so momentu de m\u00e1xima activid\u00e1 va ser dos d\u00edes depu\u00e9s de la lluna llena (el plenilluniu va tener llugar el d\u00eda 27 de xunetu), anque va ser un bon a\u00f1u pa reparar les Perseidas, pos van asoceder cuando la Lluna tea en fase menguante.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: comic sans ms, sans-serif\">Tocantes a les agrupaciones ficticies d&#8217;estrelles conoc\u00edes como constelaciones, posiblemente&#8217;l branu s\u00eda la d\u00f3mina del a\u00f1u na que m\u00e1s miraes dirixen escontra&#8217;l cielu, destacando la espectacular franxa ablancazada que forma la V\u00eda L\u00e1ctea.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: comic sans ms, sans-serif\">Nam\u00e1s cayer la nueche, empiecen a apaecer les estrelles m\u00e1s brilloses y ye f\u00e1cilmente identificable el tri\u00e1ngulu form\u00e1u por Altair de la constelaci\u00f3n de la \u00c1guila, Deneb de la constelaci\u00f3n del Cisne y Vega de la constelaci\u00f3n de la Llira. Ye&#8217;l denomin\u00e1u tri\u00e1ngulu de branu.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: comic sans ms, sans-serif\">Alredor de la estrella Polar, van vese a lo llargo de la nueche les constelaciones de Casiopea, Cefeo, el Cisne, el Drag\u00f3n y les dos Oses.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: comic sans ms, sans-serif\">Tami\u00e9n van ser visibles d&#8217;este a oeste, Pegasu, la \u00c1guila, la Coronal Boreal y la Melota de Berenice. Abargana del horizonte podr\u00e1n reparase a lo llargo de la nueche dalgunes de les constelaciones zodiacales, de la Virxe a Acuariu, esta postrera y\u00e1 casi a l&#8217;amanecida.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: comic sans ms, sans-serif\">Observaciones con prism\u00e1ticos o pequenos telescopios<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: comic sans ms, sans-serif\">Per otru llau, mientres el branu puede reparase el relieve de la Lluna, pero con grandes prism\u00e1ticos o un pequenu telescopiu, dotaos d&#8217;un filtru llunar fayadizu. Pa tener una bona visi\u00f3n, convien dir reparando esti relieve nueche tres nueche mientres va creciendo&#8217;l llume de la Lluna, pos asina se ven apaecer nuevos accidentes orogr\u00e1ficos.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: comic sans ms, sans-serif\">Cuando la nueche ye m\u00e1s escura por haber lluna nueva, puede intentase ver nebuloses d&#8217;emisi\u00f3n como&#8217;l complexu de nebuloses de Ori\u00f3n (Messier 42 y 43), el grupu de les estrelles Pl\u00e9yades y el restu de supernova conoc\u00edu como la nebulosa del C\u00e1mbaru (Messier 1).<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: comic sans ms, sans-serif\">Con prism\u00e1ticos tami\u00e9n pueden vese les llunes m\u00e1s brilloses de X\u00fapiter y puede faese un percorr\u00edu pola franxa estrellada que constit\u00fai la V\u00eda L\u00e1ctea.<\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: comic sans ms, sans-serif\"><a href=\"https:\/\/www.elcomercio.es\/sociedad\/eclipses-sol-luna-verano-20200618024133-nt.html?vca=dgtk-rrss-ecm&amp;vso=fb&amp;vmc=social&amp;vli=ecm&amp;_tcode=bHM4M3Yx\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\"><u><i>Ver art\u00edculu orixinal <\/i><\/u><\/a><\/span><\/li>\n<\/ul>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El pr\u00f3ximu 5 de xunetu va haber un ecl\u00eds de Lluna visible dende Espa\u00f1a y podr\u00e1n reparase les Perseidas, l&#8217;agua de meteoros m\u00e1s importante del a\u00f1u. El branu de 2020 entama\u00b4l\u00a0 s\u00e1badu 20 de xunu a les 23.44 hores y va tener una duraci\u00f3n de 93 d\u00edes y 15 hores, rematando&#8217;l 22 de setiembre col [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":117,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5],"tags":[3],"class_list":["post-50","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-tiempu","tag-natura"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/50","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/117"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=50"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/50\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":106,"href":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/50\/revisions\/106"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=50"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=50"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/edublog.educastur.es\/ixuxu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=50"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}