Fonte: Política Llingüística Principáu d’Asturies

El XII Premiu Camaretá al Meyor Cantar llévalu, por unanimidá, «Rambalín», de Rodrigo Cuevas.

Esti premiu, organizáu pola Conseyería de Cultura, Política Llingüística y Turismu a través de la Dirección Xeneral de Política Llingüística, tien dos fases. Na primera, el xuráu, escoyía en setiembre d’ente los cantares presentaos aquellos que pasaben a la final, que foron: «Rambalín», de Rodrigo Cuevas, «La mesma revolución», de Silvia Quesada, «Cantar pa durmir un ninín», de Mapi Quintana, y «L’espeyu», de Slum Suit.
Los finalistes habíen defender nuna Gala Final los sos cantares, que diba celebrase’l 13 de payares nel Teatru Fantasio de Navia y que retresmitiría la RTPA.
Una y bones celebrada, presentada por Norma Méndez (que se mandó del gallego-asturianu) y Fernando Valle Roso (n’asturianu), el xuráu decidió premiar «Rambalín», de Rodrigo Cuevas, por unanimidá, llevándose’l troféu y los 6.000 euros de dotación con que cuenta’l premiu.
«Rambalín» ye una habanera dedicada a la figura d’Alberto Alonso Blanco, playu y maricón de nacimientu a partes iguales; referente necesariu del panorama LGTBI asturianu, escaecíu poles nueves xeneraciones pero mui popular na época de los 60-70 en Xixón. Asesináu nel 76, y a día de güei nun resueltu l’asesinatu, esti cantar ye una especie de xusticia poética pa cola so figura. Con 2 testos de Fredesvinda «La Tarabica», lletra de Rodrigo Cuevas y música de Rodrigo Cuevas y Raül Refree, esti cantar intenta da-y la eternidá que merez a la figura de Rambal.

Final del XII Premiu Camaretá_Payares 2020

Carlos Casado Huerta ye´l mio primu y Kurumi Shinohara la so muyer.

VER Lletra de «L´espeyu» de Slum Suit

 L’espeyu

Busqué un espeyu pa mirar
a los demás,
busqué un espeyu pa saber
que soi.

Recuerro les cais sintonizando
la radio interior,
les flores cayíes yá nun güelen
como ayer.

Les palabres van texendo
un silenciu atronador,
y a la hora del atapecer,
despídome del mesmu sol.

Esploro inmóvil
los montes del recuerdu,
la nieve equí
cai
más rápido.

Dibuxo la vida
en llenzos antiguos,
vivo na música
cambio la escala.

Les palabres van texendo
un silenciu atronador,
y a la hora del atapecer,
despídome del mesmu sol.

Les palabres van texendo
un silenciu atronador,
y a la hora de l’alborada
saludo al mesmu sol.

Lletra: Pablo Texón

Carlos Casado Huerta ye´l mio primu y Kurumi Shinohara la so muyer.

/