Asturies rural y Villes asturianes

a) Asturias Rural, oriental y Occidental, las Villas asturianas

b) La Asturias dialectal (VER)


 

La Asturias Rural: se considera población rural a aquella que vive en núcleos con menos de 10.000 habitantes.

L’Asturies rural presenta una gran  variedá: 

    Hai una Asturies marinera, d’agües braves, cantiles y sableres;  
    una Asturies montascosa, de ríos selvaxes y cumes abruptas; y una  
    Asturies de los valles, apacible y de verdes praderías. 

Toes elles tán xuníes poles tradiciones y los trabayos de la naturaleza (agricultura, ganadería y pesca) y pol cuidu y la protección de los espacios naturales, qu’ocupen  más del 30% del territoriu. 

L’Asturies rural caracterizase por:
(a) poblamientu dispersu: nun esiste un núcleu de viviendes sinón que les viviendes tán espardíes por tol territoriu, de normal cerca de les esplotaciones de cada familia. 

(b) minifundismu: Sistema d’esplotación agraria basáu na distribución de la propiedá de la tierra en minifundios o terrenes de poca estensión y baxa productividá.

El poblamientu rural entamar n’unos 6.000 núcleos o aldegues de pequeñu tamañu, munchos de los cualos nun algamar los 100.000 habitantes. La población rural ta bien avieyada y va menguando pasu ente pasu. Na última década, nos postreros diez años, perdióse casi’l 10 % de la población.

La mayor parte de la población asturiana concretar na Área central, onde se topen les ciudaes y les villes más grandes. Pero a entrambos llaos d’esta área esisten otres dos árees d’Asturies con característiques propies.

ÁREA ORIENTAL: Ye un territoriu de fondos contrastes y desniveles pos en 60 km pasar de los 2500m d’altitú de los Picos d’Europa al nivel del mar Cantábricu Na mariña producióse un importante desenvolvimientu turísticu de sol, sablera y deportes marinos. La zona de cantiles ente Llanes y Ribedeva foi declarada Paisaxe Protexíu de la Mariña Oriental.

Conceyos:

 ÁREA OCCIDENTAL: Caracterizar pol predominiu de les formes de relieve montascosu que s’estienden dende les sierres prelitorales hasta’l cordal Cantábricu.

Un tramu de la mariña foi declaráu Paisaxe Protexíu de la Mariña Occidental y nél representen los traces peculiares del conxuntu: la rasa mariniega, los cantiles y
los estuarios de los ríos.

Conceyos:


 LES  VILLES  ASTURIANES. 

Les villes ocupen un llugar entemediu ente la área metropolitana central onde se topen ciudaes, y el mundu rural. Nun tienen muncha población, pero formen núcleos urbanos que desempeñen un papel importante de conexón ente los dos mundos. 

Les sos actividaes principales centrar nel comerciu y nos servicios qu’ufierten a los sos habitantes residentes y a los de la so contorna. 

Villes interiores d’occidente:

  • Cangas: Ye la villa del conceyu asturianu más grande. A les sos actividaes tradicionales agrícoles, ganaderes y mineres, sumóse últimamente’l turismu cola esplotación del so enorme patrimoniu artísticu y natural, nel que destaquen el monesteriu de Coriasy el parque natural Fontes del Narcea, Degaña y Ibias. 
  • Ayto. de Cangues del Narcea

  • Tinéu: Ye xuna guapa ciudá declarada conxuntu hestóricu asitiada nuna encruciada de caminos nel Camín de Santiago, ente la mariña y l’interior, y ente’l centru y l’occidente. Les sos feries de ganáu y d’amueses (muestres) son bien importantes.
  • Ayto. Tinéu

Villes costeres d’occidente:

  • A Veiga: Vegadeo Forma’l vértiz de la ría del Eo, que ye xuna reserva natural d’aves y vexetación bien caltenida. Ta allugada ente la marina costera y l’interior montascosu. Exerz de centru comarcal ufiertando servicios públicos y auniendo les sos tradicionales actividaes pesquera  y ganadera. 
  • Ayto. A veiga

  • Tapia: Ye xuna villa tradicional marinera que da servicios coles mesmes a un ampliu territoriu ganaderu na rasa. Na actualidá convirtióse nuna referencia rexonal turística nos deportes náuticos y dispon d’una prueba nel campeonatu del mundu de surf na so sablera de Anguileiro.
  • Ayto. Tapia
  • Tapia vista dron
  • Navia: Ye’l centru comarcal de referencia del occidente costeru asturianu. La so vida desenvuélvese en redol a la ría al traviés d’actividaes económiques diverses (celulosa, estelleru, láctea) y de los deportes náuticos, como’l famosu Descensu a nadu Internacional.
  • Ayto. Navia

  • Lluarca: Ye la villa marinera asturiana por excelencia, con puertu de gran tradición pesquera. Destaquen les siete pontes sobro’l ríu Negru y la talaya col faru y el campusantu que forma un magníficu mirador de la villa y de la mariña. Ye famosa tamién pola blancura de les sos cases y poles sos cases d’Indianos.
  • Ayto. Lluarca
  • Luarca vista dron
  • Qué ver

Villes interiores d’oriente:

  • Cangues d´Onis: Ye la ciudá de los Picos d’Europa, con una gran concentración de l’actividá económica nel turismu y el comerciu, derivada de l’atracción creciente qu‘exercen el parque nacional, los llagos y Cuadonga. Tamién caltien, sicasí, xuna importante actividá ganadera y forestal.
  • Ayto. Cangues d´Onis
  • Cangas vista dron

  • Les Arriondes: Na confluencia de los ríos Sella y Piloña, ye’l puntu de partida del Descensu Internacional del Sella. Aumentó’l so desenvolvimientu desque foi escoyida centru de la contorna del oriente, cola consecuente localización d’equipamientos ente los que destaca l’hospital. Coles mesmes, caltien xuna importante actividá ganadera.
  • Ayto. Les Arriondes
  • Arriondas vista dron

  • L´Infiestu: Ye xuna villa pequena que tuvo beneficiada siempres pol so allugamientu nel corredor prelitoral que comunica l’Asturies central cola oriental. Les sos referencies económiques principales son les terciaries, pero siguen teniendo importancia les actividaes ganadero y forestal. Cuenta con un interesante muséu del reló, llamáu Casa del Tiempu, qu’ufierta un percorríu pola hestoria de la reloxería.
  • Ayto. Infiestu

 Villes costeres d’oriente:

  • Ribeseya: Consiguió un desenvolvimientu creciente les últimes décades gracies a la especialización turística que-y dexó‘l paisaxe privilexao del ríu Sella, la mariña acantilada, les magnificas sableres y los montes y miradores de les sierres mariniegues. 
  • Ayto. Ribeseya

  • Llanes: Ye la villa turística por excelencia gracies a la conxunción harmoniosa de les dos almes d’Asturies: el mar y el monte. Poca queda del so pasáu balleneru, pero caltien dalguna actividá pesquera y xuna importante actividá ganadera y d’industria agroalimentaria.
  • Ayto. Llanes

  • Colunga y Llastres: Formen pola so proximidá, d’apenes 4 km, dos villes n’una con centros d’interés comunes. A mediu camín ente dambes topa’l muséu del Xurásicu d’Asturies (MUJA), con forma de buelga de dinosauriu. Cuenta con esposiciones de la evolución de la vida, retruques de cadarmes de dinosaurios y talleres. Na inmediata sierra del Sueve, nel mirador del Fito, vense los Picos d’Europa al sur y el mar al norte. Llastres destaca pola pesca y pola guapura del so cascu históricu y del so puertu.
  • Ayto. Colunga

 


Actividaes: 

1) Buscar en diccionariu: minifundismo y poblamientu dispersu .
2) ¿Por qué crees que’l mundu rural ta en crisis y pierde población?
3) Anota diez núcleos de población rural que conozas y escribe (el so conceyu)
4) ¿Por qué crees qu’a Asturies la llamen Paraísu Natural?
5) Esplica la diferencia ente villa, ciudá y aldega. 


mapa%2Basturies%2Bfala

FASTERA EO-NAVIEGA (Entrambasauguas)

1. Santiso d’Abres.(O Chao)
2. A Veiga (A Veiga)
3. Taramundi (Taramundi)
4. Vilanova d’Ozcos (Vilanova)
5. Samartín d’Ozcos (Samartín)
6. Santalla d’Ozcos (Santalla)
7. Grandas de Salime (Grandas)
8. Pezós (Pezós)
9. Eilao (Eilao)
10. Castropol (Castropol)
11. Tapia (Tapia)
12. El Franco (El Franco)
13. Bual (Bual)
14. Cuaña (Cuaña)
15. Navia (Navia)
16. Villayón (Villayón)
17. Allande (La Puela)
18. Ibias (Santantolín)
fala%2Boocidental
OCCIDENTE D’ASTURIES
19. Degaña (Degaña)
20. Cangas del Narcea (Cangas)
21. Tinéu (Tinéu)
22. Valdés ( Ḷḷuarca)
23. Cuideiru (Cuideiru)
24. Salas (Salas)
25. Miranda (Balmonte)
26. Somiedu (La Pola)
27. Teberga (La Plaza)
28. Tameza (Villabre)
29. Grau (Grau)
30. Candamu (Grullos)
31. Pravia (Pravia)
32. Muros (Muros)
33. Sotu’l Barcu (Sotu’l barcu)
34. Castrillón (Piedras Blancas)
35. Illas (Caizuela)
36. Les Regueres (Santuyanu)
37. Santu Adrianu (Villanueva)
38. Proaza (Proaza)
39. Quirós (Bárzana)
centru

CENTRU  D’ASTURIES

40.  Ḷḷena (La Pola)
41. Ayer (Cabanaquinta)
42. Mieres (Mieres)
43. Riosa (La Vega)
44. Morcín (Santolaya)
45. La Ribera (Soto Ribera)
46. UVIÉU (Uviéu)
47. Llanera (Posada)
48. Corvera (Nubleo)
49. Avilés (Avilés)
50. Gozón (Lluanco)
51. Carreño (Candás)
52. Xixón (Xixón)
53. Noreña (Noreña)
54. Siero (La Pola)
55. Bimenes (Martinporra)
56. Llangréu (Sama)
57. Samartín del Rei Aurelio (Sotrondio)
58. Llaviana (La Pola)
59. Sobrescobiu (Rusecu)
60. Casu (El Campu)
61. Ponga (San Xuan)
62. Piloña (L’Infiestu)
63. Nava (Nava)
64. Cabranes (Santolaya)
65. Sariegu (Vega)
66. Villaviciosa (Villaviciosa)
67. Colunga (Colunga)
68. Caravia (Prau)
oriente

L’ORIENTE  D’ASTURIES

69. Ribeseya (Ribeseya)
70. Parres (Les Arriondes)
71. Amieva (Sames)
72. Cangues d’Onís (Cangues)
73. Onís (Benia)
74. Llanes (Llanes)
75. Cabrales (Carreña)
76. Peñamellera Alta (Alles)
77. Peñamellera Baxa (Panes)
78. Ribadeva (Colombres)