Publicado en BIC: Bien d'Interés Cultural, Incendios, Ponga

Ponga: La Foz de la Escalada, un día dempués de la quema.

El pequenu camín de pastores que frenó’l fu y evitó una catástrofe mayor: una hestoria con moralexa.La sienda para xubir el ganáu a los puertos apenes tien un anchu de 40 centímetros en dalgún puntu pero bastó para evitar que’l fueu afarara’l Tiatordos.


Les últimes vaques salieron del pueblu camino de les camperes más altes y les temperatures más fresques, a más de mil metros d’altitú, nos primeros díes de xunu. Enriba, nes mayaess, caltiénense les ruines de les cabanes.

Hai una que caltien el teyáu íntegru, d’enormes llábanas. Del restu, apenes queda’l dintel de la puerta o dalgún llenzu con una minúscula ventana. Dende estos humildes llares, los pastores controlaben al ganáu mientres l’aprovechamientu branizu de la campera del puertu.

Ye la semeya d’una cultura en peligru d’estinción, que’l Principáu d’Asturies acaba de protexer cola declaración de l’alzada como Bien d’Interés Cultural Inmaterial, y en que les sos manos podría tar la prevención de les quemes qu’afaren lo más preciao de la nuesa comunidá. Amburó díes tras la campa de la mayada de Piagüe, que cubre la Foz de la Escalada, nel Cordal de Ponga.

N’ese monte hai unes trescientes vaques pel branu y seronda. Para aportar a eses camperes d’altor, hai que travesar un escobiu de más de dos kilómetros, encaxáu ente dos grandes mases caliares que dixebró la erosión milenaria del ríu Taranes.

Ye una espectacular foz dende la que se ve l’inconfundible perfil de Picos d’Europa. Primero que esistiera esta vía, el ganáu xubíase calce enriba. Los vecinos de Taranes y Riola cunten que, al acabar la guerra civil, los sos antepasaos abrieron la vía a golpe de dinamita. Extirparon a una de les parés un metro d’anchu, pal pasu de los reses.

Autor:

Maestra de Llingua Asturiana Colexu Carmen Ruiz-Tilve - Uviéu