Ayeri acompañé a Sai y a los amigos d’Asturies Capital Mundial de la Poesía ✒️ na presentación del fantásticu poemariu «Versos del raitán» nel Club Prensa Asturiana.
Paez qu’el poniente
Paez qu’el poniente te surdiera del papu,
a lo cabero d’una tardi soleyera.
Y paez qu’entonares cancios d’adoración
al blancor de la lluna cuando’l escurecer s’acerca.
Siéntome dichosu – y ye dicir pocu –
del to cantar allegre dende la pica la tenobiera.
Tú que siempre tuvisti la poesía a flor de picu,
dime tú, raitanín del alma,
de ónde te sal esa melodía tan guapa
que m’allegra una esistencia parda.
Armando Vega Rodríguez