Publicado en Bandera

“El xuramentu de la llibertá”, por Kike Garamendi

“El xuramentu de la llibertá” Kike Garamendi
El fríu de mayu calaba los güesos, pero naide nesi claru del monte sentía tiritar les manes. Colos güeyos fixos nel llibru abiertu sobre la mesa, el ruiu del de fuera quedara en silenciu; namás sentíase el raspiar enérxicu de la pluma sobre’l papel y el aire de la seronda contra la tela azul.
Colos deos apretaos al mástil d’esa bandera que taba a puntu de convertise n’escudu de tol pueblu, miró al cielu buscando un badagüeyu. Nun había vuelta tres. Aquellos homes d’oficios estremaos, axuntaos a la solombra de los carbayos, yá nun yeren namás vecinos de llinaxe o de parroquia; yeren la voz d’una tierra que se negaba a callar. Cuando la tinta secó y l’últimu de los presentes dexó la so firma na declaración, un murmuyu nidiu pero firme corrió ente les files: «Por Asturies, pola llibertá».
Sabíen que’l camín diba ser llargu y escuro, pero mientres la Cruz de la Victoria brillara en doráu sobre los sos cabezales, la esperanza enxamás diba perdese na borrina.

Hai llugares onde la patria nun s’esplica. Ándase.

 

Autor:

Maestra de Llingua Asturiana Colexu Carmen Ruiz-Tilve - Uviéu