«Yá vas ver cuando sepas lleer.
Nunca más te vas aburrir…
El día en que s’apriende a lleer,
recibir el manizu de llaves de la esistencia.
La vida ye un texíu de signos,
que les dómines han codificado, purificado:
para nós, ventiséis lletres, un alfabetu…
Ventiséis lletres:
la nuesa moneda de cambéu
contra la gratuidá de la vida
y la ineluctabilidad del olvidu.»
Hélène Gestern, Armen : l’esiliu y l’escritura