Rexístrense dos terremotos, unu d’ellos de magnitú 3, a aprosimao 30 kilómetros de la mariña asturiana. El seísmu más fuerte rexistróse a les 19.35 frente a la mariña de L.luarca.
Dos terremotos de magnitú 2,2 y de magnitú 3 rexistráronse frente a la mariña asturiana, y tal que recoyó l’Institutu Xeográficu Nacional. Los dos tuvieron llugar a unos 30 kilómetros, aprosimao de la mariña asturiana, frente a L.luarca.
El primer seísmu producióse a les 11.55 de la mañana a una fondura de «1 kilómetru», ente que’l segundu tuvo llugar a les 19.35 de la tarde y la fondura, según l’organismu oficial yera de «0,0 km».
Munchos van saber qu’un terremotu produzse cuando s’anicia un desequilibriu na intersección de les plaques tectóniques, que son como balses de tierra que s’esmucen sobre la capa fundida más interior del planeta.
Esa reorganización de materiales provoca vibraciones que se tresmiten igual que’l soníu pol aire. El puntu nel que se produz físicamente’l terremotu (el movimientu de tierres) llámase hipocentru. Y denomínase epicentru’l puntu que correspuende na superficie, siguiendo una llínea vertical.
El terremotu causa delles ondes que s’arrobinen a distintes velocidaes.
Delles son les escales utilizaes para midir la intensidá d’un terremotu. La más conocida popularmente ye la de *Richter, anque en realidá ye un términu acuñáu polos periodistes. Esta escala mide la enerxía total que se #lliberar nun seísmu.
Los terremotos pueden sentise a partir d’una magnitú averada de 2,5. Espérase que los ismos con una magnitú d’ente 4,5 y 5,5 causen daños menores n’edificios individuales, anque en rares ocasiones pueden provocar daños graves. L’impactu d’un terremotu depende en gran midida de la distancia del edificiu al hipocentru y al epicentru, de la so construcción y de les propiedaes del sosuelu local.
