Publicado en Pueblos

«El pueblu más altu d’Asturies» La Raya (Ayer).

El pueblu asturianu para esfrutar del ambiente navidiego ente cases nevaes y monte: el más altu de la rexón, a 1.560 metros, onde comer la carne roxa de xata, picadiellu o un bon panchón. «El pueblu más altu d’Asturies» figura nel cartelu que recibe a los visitantes al pueblu.

Asturies cunta con unu de los meyores pueblos pal yá empezáu iviernu. El Periódico

 

Les nieves empiecen a tiñir de blancu los cumes asturianos y en delles localidaes de monte llega una dómina na que les mítiques estampes ivernices converties en realidá per unes selmanes. Una imaxe bucólica pa los amantes del fríu y de la Navidá, que yá ta al volver la esquina.

Asina ye vivir o visitar «el pueblu más altu d’Asturies», La Raya (Ayer). Esta localidá cunta con una casa que ye la construcción más elevada de la rexón, según el Sadei (Sociedá Asturiana d’Estudios Económicos ya Industriales). Ta asitiada a 1.540 metros y supera por bien pocu (solo ocho metros) a la casa más prominente del puertu de L.leitariegos (Cangas), allugada a 1.532.

Los escasos habitantes de La Raya tán «arguyosos» de vivir nel visu d’Asturies. «Ye un honor y un privilexu», cunten al periódicu La Nueva España. Anque ensin cuntar construcciones, el cume real del Principáu (y de Llión y del Cordal Cantábricu) ye Torre Zarréu, a 2.649 metros, nel conceyu de Cabrales. Asturies ta nos altores como demuestra’l fechu de que casi’l 5% de la superficie atópase a más de 1.500 metros.

«El pueblu más altu d’Asturies». Ye’l cartelu que recibe a los visitantes a La Raya, nel altu de San Isidro (Ayer). Seis palabres que dan carpetazo a una antigua «piquilla» ente la localidá ayerana y L.leitariegos. «Les midíes dannos la razón», apunten los vecinos de La Raya que, amás, realizaron la so propia midida sobro la casa más elevada, asitiada a 1.560 metros, 20 más que l’altitú oficial del pueblu.

Ciertu ye que’l pasu de carretera a mayor altitú d’Asturies ta en L.leitariegos, en Cangas (1.525 metros sobro’l nivel del mar). Con estes precisiones, los vecinos de La Raya sentencien: «Ye un honor y un privilexu vivir equí». La nieve, dacuando, fai de les suyes. «Tenemos que tar preparaos y tener suministros de comida y combustible, sobremanera, en vistes a un posible aislamientu».

Anque la maquinaria y los recursos actuales torguen que tean aisllaos mientres más de dos díes. Fernando Corderu crióse yá en familia hostelera, amestada al turismu que llegaba a La Raya llamáu pola estación de San Isidro. El so güelu, ello ye que fixo hestoria nel sector. «Dende la inauguración de Fontes d’Iviernu (añu 2006), foi un ‘*boom’», señala l’hosteleru.

Autor:

Maestra de Llingua Asturiana Colexu Carmen Ruiz-Tilve - Uviéu