Publicado en Asturianu, Inaciu Galán

 L’idioma asturianu evolucionó del llatín na zona onde habitaron los ástures

L’idioma asturianu evolucionó del llatín na zona de la Península Ibérica qu’una vegada habitaron los ástures. Ye asina tantu la descendencia del llatín como l’hermanu d’otros idiomes romances. Como l’idioma tradicional d’Asturies y otros territorios, representa la contribución realizada al mosaicu cultural y llingüístico d’Europa per cientos de xeneraciones de falantes.

2️⃣ El nome de la llingua

L’idioma asturianu foi estudiáu a lo llargo de tola so hestoria como una llingua qu’esiste por sí mesma, y que tien un dominiu llingüísticu específicu que s’estiende más allá de les fronteres alministratives de lo que güei ye’l Principáu d’Asturies.

Por ello, dependiendo de los distintos territorios onde se falaba, foi conocíu por distintos nomes a lo llargo de la hestoria: Bable, Lleonés, Ástur-Lleonés; según pol nome de les villes: Pixuetu (Cuideiru), Navetu (Nava), Valdesanu (Valdés), Maragatu
(La Maragatería), etc.

Anguaño, y por razones alministratives, n’Asturies conozse como asturianu, en Llión como lleonés, y en Miranda dl Douro como mirandés – munchos nomes distintos para una sola llingua: l’idioma asturianu. ⤵️

3️⃣ L’idioma asturianu y el Reinu d’Asturies y Llión

La hestoria del idioma asturianu ta primeramente amestada al reinu d’Asturies, y depués al de Llión. La crecedera y posterior cayente d’estos reinos dio llugar, de primeres, a esti idioma y, de segundes, a la so situación actual.

Sabemos que mientres los gloriosos años del reinu d’Asturies y Llión, l’idioma asturianu utilizábase davezu nestos territorios. Más tarde, cuando’l reinu de Castiella volvióse predominante na Península Ibérica, l’usu del idioma asturianu menguó gradualmente en toles árees sacante nel norte, onde inda se fala na actualidá.

Sicasí, el legáu d’estos altibaxos históricos puede vese nel casu de Miranda, en partir sur del dominiu llingüísticu ástur-lleonés, que se convirtió en parte de Portugal tres la independencia. La Lhengua Mirandesa evolucionó a partir de y ye la resultancia d’esti conxuntu de circunstancies históriques y llingüístiques. ⤵️

4️⃣ Los testimonios más antiguos

Los testimonios escritos más antiguos sobro l’usu del asturianu daten del sieglu XII. Anque nun cuntamos con testos lliterarios d’esa dómina, sí disponemos de documentos notariales y disposiciones llegales traducíos al romance. Tal ye’l casu de los fueros de les ciudaes d’Avilés y Uviéu, o’l famosu Fueru Xulgu (Códigu Visigodu), los dos primeros dataos nel sieglu XII y el postreru nel XIII.

Suponse que debió d’esistir una lliteratura similar a la que conocemos d’otres zones, pero güei día nun queden exemplos. Sicasí, hai testos en castellán llaraos de términos asturianos de la dómina en qu’esti convertir na llingua más poderosa de la Península Ibérica. Estos testos son El Llibru de Alexandre y La Disputa d’Elena y María.

5️⃣ La Edá Escura

La llamada edá escura reinó dende’l sieglu XV hasta’l sieglu XVII, y nun queden anguaño testimonios escritos n’asturianu mientres estos trés sieglos.

Fueru d’Avilés. La imposición del idioma castellanu na alministración foi la responsable de la desapaición del asturianu de los documentos oficiales. Tocantes a testos d’otros tipos, los avatares de la hestoria fixeron que casi nengún sobreviviera. Villar, Xosé Napoleón Acebal ya inclusive el mesmu Caveda y Nava, ente munchos otros. ⤵️

6️⃣ Los clásicos

Hasta’l sieglu XIX tenemos testimonios sobro la llingua en documentos escritos por notables asturianos, como Gaspar Melchor de Xovellanos, según n’escritos de viaxeros que pasaben per Asturies, como’l padre Carvallo.

La lliteratura tresmitiose a nivel popular, lo qu’enzancaba conocer a el autores qu’escribieron n’asturianu mientres el Penod módem tempranu. Sicasí, a mediaos del sieglu XIX, Xosé Caveda y Nava publicó una antoloxía que demostraba que la llingua asturiana tenía una tradición escrita dende’l sieglu XVII.

Antonio González Reguera, tamién conocíu como Antón de Marirreguera, l’escritor más antiguu que conocemos, escribió mientres el períodu barrocu Siguiéronlu Bruno Fernández Cepeda, Xosefa de Xovellanos, Antón Balvidares Argüelies, Xuan González Villar, Xosé Napoleón Acebal ya inclusive el mesmu Caveda y Nava, ente munchos otros. ⤵️

7️⃣ Resurdimientu.

Al traviés del Resurdimientu, surdió una nueva lliteratura con un enfoque dafechu modernu y la música empezó a floriar, anque estos son solu dos de los munchos llogros llograos.

Esiste una llarga llista d’autores qu’escriben n’asturianu nos postreros trenta años, y encetóse un ampliu espectru de xéneros lliterarios. Gracies a esta lliteratura, al trabayu inestimable realizáu pola Academia de la Llingua Asturiana, y al compromisu que munchos asturianos tienen cola so llingua, esta haise convertíu n’una ferramienta útil nel sieglu XXI. ⤵️

8️⃣ La situación social

La situación del idioma asturianu ta anguaño regulada pol Estatutu d’Autonomía y la Llei 1/98, de 23 de marzu,en  materia del so usu y promoción. Esta llei establez que tolos asturianos tienen derechu a aprender la llingua y a utilizala nes sos relaciones cola alministración. L’aprendizaxe de la llingua nun ye obligatoriu. Un ampliu movimientu social lleva munchos años esixendo que la llingua sía reconocida oficialmente nel Estatutu d’Autonomía.

Tocantes a la educación refierse, los colexos ya institutos públicos tán obligaos a ufiertar a los sos alumnos la posibilidá d’estudiar la llingua en tolos niveles non universitarios. La llingua ye una opción popular. Na Universidá d’Uviéu, esisten cursos especializaos para estudiar l’idioma asturianu.

El gobiernu asturianu cuenta con una Conseyería de Política Llingüística y esiste una rede de servicios para la estandarización llingüística nos conceyos, como Xixón, Ḷḷena, Llangréu, Avilés, la Mancomunidá de la Sidra, la Mancomunidá del Cabu Peñes, Samartín del Rei Aurelio o Cangas.

Autor:

Maestra de Llingua Asturiana Colexu Carmen Ruiz-Tilve - Uviéu