El 2 de xunetu de 1900, sobro les agües del llagu Constanza, nel sur d’Alemaña, alzose por primer vegada’l Zeppelin LZ-1. El dirixible del conde Ferdinand von Zeppelin midía 128 metros de llargu, taba rellenu d’hidróxenu y yera impulsáu por dos motores Daimler. Nel so vuelu inaugural tresportó a cinco persones hasta una altitú de 410 metros, percorrió 6 kilómetros en 17 minutos y aterrizó ensin accidentes mayores. Imaxes
L’eventu abrió la era de los dirixibles ríxidos: nos años siguientes, los zeppelines convertir nel únicu mediu d’aviación comercial transatlántica, con llínees regulares escontra América del Norte y del Sur. La catástrofe del Hindenburg en 1937 clausuró esi capítulu. El vuelu de 1900 foi, a la so manera, l’equivalente del vuelu de los hermanos Wright pa l’aviación más llixera que l’aire.


