Publicado en Arte, DEP, Dibuxos

Dexonos Yayoi Kusama (1929–2026)

«Para una muyer nun mundu d’homes, la única forma de ser escuchada yera glayar más fuerte al traviés del mio arte» 

Foi una artista xaponesa que trabayó con una gran cantidá de medios incluyendo pintura, escultura, arte performance ya instalaciones; la mayoría de los cualos centren el so interés temáticu na sicodelia pola repetición y los patrones. Kusama foi una precursora de los movimientos del arte pop, el minimalismu y l’arte feminista ya influyó a los sos contemporaneos, Andy Warhol y Claes Oldenburg. Web https://yayoi-kusama.jp/ Muséu https://yayoikusamamuseum.jp

Pintora, escultora, instaladora, cineasta, performer, poeta, novelista y diseñadora de moda, l’autodenominada «princesa de los llunares» ye l’artista  más valorada del planeta.  Wiki / Arquitecturaviva / Videu Esposición en Melbourne /

Nun contestu contrariu, convirtió la creación n’una zona de soberanía frente a los mandatos patriarcales, la mirada ayena y les batalles de la so propia salú mental. Dende ellí impulsó l’autu-obliteración»: un llamáu radical a eslleir l’ego nun xuegu de llunares onde naide tuviera percima d’otru pol so xéneru, raza o dineru💚 L’arte foi la so trinchera, pero tamién foi la ferramienta cola que decidió caltenese viva y dexar un mensaxe de llibertá pal mundu.

«Cada vez que tuvi un problema, enfrentelo col hachu del arte.»

«La nuesa tierra ye solo un llunar ente los millones d’estrelles del cosmos. Los llunares son un camín al infinitu»

Muerre a los 97 años l’artista que convirtió los llunares n’esponente de la sicodelia. La xaponesa, una de les ceadores plástiques más esitoses de los últimos tiempos. «Voi siguir faciendo’l mio arte hasta’l día en que me muerra, ya inclusive dempués de la mio muerte, el mio espíritu va siguir creando nueves obres d’arte.». Ente tolos universos creativos de l’artista más valorada del planeta, la moda ocupó gran parte de la so obsesiva busca vital.

“Quiero caltener de nuevu un gran suañu infinitu
y dirixime a un llugar que me señale’l vacíu”.

Nacida en Matsumoto (Xapón), convirtió les sos obsesiones, allucinaciones y esperiencies personales nun llinguaxe artísticu propiu, marcáu polos llunares, los colores intensos y la repetición. #qrte #rip #yayoi #icon

Yayoi convirtió l’infinitu n’una forma d’arte. Al traviés de puntos, espeyos, calabaces y espacios inmersivos, construyó un universu propiu que rompió coles riegles del arte contemporaneo y convirtiólo n’una de les artistes xaponeses más reconocíes a nivel mundial.

La so obra faló de la obsesión, la repetición, la vida y l’inmensidá del universu, pero tamién d’una muyer que decidió faer de la so propia mirada una revolución artística. Güei el so legáu permanez en cada puntu, cada reflexu y cada espaciu que nos recuerda que l’arte tamién puede ser infinitu.

A pesar de ser escaecida dempués de dexar la escena del arte neoyorquino a principios de la década de 1970, Kusama foi reconocida en vida como una de les artistes más importantes de Xapón y foi una voz importante del vanguardismo. Recibió numberosos premios.

Istalación monumental de Yayoi Kusamanel edificiu de Louis Vuitton,
el 13 xineru 2023 en los Campos Elíseos de París.

 

Autor:

Maestra de Llingua Asturiana Colexu Carmen Ruiz-Tilve - Uviéu