“La caída d’Asturies”. Era martes y Asturies cayó en sin facer ruiu. Nun fueron bombardeos nin invasiones. Foi’l silenciu, la xente dexó de falar, de mirar, de sentir. Nun hubo guerra, hubo desmemoria. Y’ Asturies, tan ufana y antigua, sumiose na indiferencia de los sos fios. Nun la vencieron…olvidáronla.