Publicado en Arqueoloxía, BIC: Bien d'Interés Cultural

Lucus Asturum, Bien d’Interés Cultural (BIC)

El Principáu oficializa la declaración como Bien d’Interés Cultural (BIC) de Lucus Asturum: «Ye un testimoniu fundamental de les dómines romano y medieval». La Real Academia de la Hestoria, la Universidá d’Uviéu y el Real Institutu d’Estudios Asturianos sofiten la decisión. LNE

Esperanza Martín, nel centro, nuna visita guiada a la excavación. / L. R.

El Conseyu de Gobiernu del Principáu oficializó esta mañana, acordies con el dictame emitíu va un mes pol Conseyu de Patrimoniu, la declaración como bien d’interés cultural (BIC), cola categoría de zona arqueolóxica, del xacimientu de Lucus Asturum, allugáu en Llanera. «Los restos alcontraos nesta redolada constitúin un testimoniu fundamental de la ocupación de la área central d’Asturies en dómina romana y medieval», sorrayen fontes del executivu autonómicu, que destaquen el fechu de qu’esta decisión cunta con informes favorables de la Real Academia de la Hestoria, la Universidá d’Uviéu y el Real Institutu d’Estudios Asturianos (RIDEA).

La zona arqueolóxica alcuéntrase na Ería de La Castañera y estiéndese sobro una superficie de 194.500 metros cuadraos. Ente los restos identificaos nes campañes realizaes so la dirección de l’arqueóloga Esperanza Martín destaquen dos edificaciones, una d’elles destinada a usu termal, una gran estructura d’aprosimao 50 metros de llargu y hasta 15 metros d’anchu, qu’ufierta una superficie interna non inferior a 800 metros cuadraos. Cuenta con siete estancies y los materiales recuperaos mientres la escavación ufierten una cronoloxía entendida ente finales del sieglu I o entamos del II d.C. y el sieglu IV d.C.

L’otru edificiu alcontráu correspuende a un espaciu destináu a vivienda, que se compon d’un conxuntu habitacional integráu por distintes estancies que dexen interpretar el grupu como una casa dotada de patiu con pozu. Cronolóxicamente, la ocupación del inmueble puede cifrase en siquier dos o trés centuries, con una perduración d’hasta, siquier, el sieglu IV, señala’l Conseyu del Patrimoniu Cultural d’Asturies.

«Especialmente significativa ye la presencia d’un pozu d’agua, que les sos pieces correspondientes al brocal fueren refundiaes al interior de manera intencional. La escavación d’esti pozu refundió un interesante conxuntu de materiales, incluyendo elementos orgánicos n’escepcional estáu de caltenimientu. Ente ellos topen restos de calzáu de cueru, pieces de madera o restos de fradadura», destaca Patrimoniu nel resolvimientu que dio’l vistu bonu a la declaración como BIC.

  • 🏛️ El Conseyu de Gobiernu aprobó la declaración como Bien d’Interés Cultural (BIC), na categoría de zona arqueolóxica, del xacimientu de Lucus Asturum, asitiáu nel conceyu de Llanera.
  • 🏺Los restos constitúin un testimoniu fundamental de la ocupación del área central d’Asturies na dómina romana y medieval.
  • El decretu cuenta con informes favorables de la Real Academia de la Historia, la Universidá d’Uviéu y el Real Institutu d’Estudios Asturianos (Ridea).
  • ℹ️ La zona arqueolóxica ocupa 194.500 metros cuadraos y nel enclave identifíquense restos d’edificaciones d’usu termal y residencial, con estructures de gran entidá y una ocupación que s’estiende dende finales del sieglu I hasta’l sieglu IV depués de Cristu, lo que confirma la relevancia histórica del asentamientu.

Autor:

Maestra de Llingua Asturiana Colexu Carmen Ruiz-Tilve - Uviéu