La ciudá francesa que da’l so total sofitu por qu’Uviéu sía Capital Europea de la Cultura 2031. La ciudá asturiana «encarna con fuerza una identidá celta viva», asegura l’alcalde de la localidá gala al traviés d’una carta.
Actuación de la banda «Reina del Truébano» en Lorient. | LNE
La candidatura d’Uviéu a Capital Europea de la Cultura en 2031 sigui sumando sofitos de pesu nel panorama internacional. El postreru n’amosar el so respaldu foi l’alcalde de Lorient, Fabrice Loher, quien unvió una carta oficial al rexidor uvieín, Alfredo Canteli, na qu’espresa’l firme sofito» de la ciudá bretona a l’aspiración carbayona de convertise en referente cultural européu dientro de seis años.
Na so misiva, fechada’l pasáu 13 d’ochobre na ciudá francesa, Loher destaca los venceyos fondos» que xunen a Lorient y Uviéu, encimentaos na so pertenencia común al espaciu intercélticu» y n’una «visión compartida d’una Europa de la cultura y la diversidá». El mandatariu francés sorraya amás que la capital asturiana «encarna con fuerza uno identidá celta viva, enraigonada nes sos tradiciones musicales, llingüístiques y artístiques».
Lorient ye mundialmente conocida pol so Festival Intercélticu, qu’axunta cada branu a miles de músicos, baillarinos y artistes procedentes de los territorios celtes d’Europa, ente ellos una nutrida representación asturiana. Nesi contestu, l’alcalde bretón destaca la voluntá de la so ciudá de siguir reforzando los llazos ente les naciones celtes y avanza la so disposición a participar en futures iniciatives intercéltices que surdan de la candidatura uvieina. «Va Ser un placer concretu», añede nuna nota manuscrita a la fin de la carta, como amuesa de cercanía y entusiasmu.
El respaldu de Lorient tien un valor especial por tratase d’una ciudá que constitúi unu de los grandes epicentros de la cultura celta nel continente y que caltien estrechos llazos con Asturies dende va décades. Amás, Fabrice Loher ye xuna figura política de relieve en Francia: antes de ser escoyíu alcalde de Lorient en 2020, ocupó diversos cargos institucionales y, de volao, el puestu de ministru delegáu del Gobiernu francés en 2024. El so sofitu representa, poro, una importante llombarada diplomática y cultural pa la candidatura liderada por Alfredo Canteli, que busca asitiar a Uviéu nel mapa européu de la creación contemporanea.
La carta llega nun momentu clave pal proyectu, que’l so equipu trabaya contrarreló p’apurrir n’avientu’l dossier de candidatura, primer pasu pa superar la corte inicial que va determinar, a empiezos de 2026, qué ciudaes pasen a la fase final del procesu.
Nes últimes selmanes, el Conceyu anunció la incorporación de dos nuevos comisaries al equipu que redacta la propuesta: Semíramis González, directora de Llaboral Centru d’Arte y Creación Industrial, y Dido Carrero Muñiz, bióloga, investigadora y comisaria independiente. Con elles, el grupu algama les diez persones, toes elles con perfiles de reconocíu prestíu en campos que van dende la lliteratura hasta les artes escéniques, l’arquitectura o la mocedá.
El retu, sicasí, nun va ser senciellu. Amás de la capital asturiana, otres once ciudaes españoles amosaron el so interés n’allugar el títulu de Capital Europea de la Cultura 2031: Granada, Xerez de la Frontera, Pamplona, Burgos, Toledo, Cáceres, Les Palmes de Gran Canaria, Palma de Mallorca, Vitoria y Llión. Toes elles peracaben tamién les sos propuestes para presentales énte’l xuráu de la Comisión Europea.
El títulu, qu’en 2030 van ostentar les ciudaes de Leuven (Bélxica), Nikšić (Montenegro) y xuna localidá entá por decidir en Chipre, representa xuna oportunidá única pa impulsar la proyección internacional d’Uviéu y reforzar les sos aliances culturales.