- Paráu’l tiempu como si les palabres colgaren de les nubes, como si nun hubiera más que vida nel silenciu.
- Tiempu d’espera d’un inciertu porvenir que llama a la paciencia, a la mañana qu’ayundes abelúgase a crear l’agua, la nieve y les secretes señales de guañada.
- Embaxo, nos raigaños, el suañu entrúgase si ye’l tiempu de surdir o de maurecese.
- Enriba, nes esferes, la música sublime del porvenir empónnos, planetes ciegos, na órbita final que nos completa.
- Música eterna. Siempres cierta.