El próximu 12 d’agostu de 2026 España va vivir unu de los fenómenos astronómicos más esperaos del sieglu: un eclís total de Sol visible en gran parte del país, el primeru dende 1912. La franxa de totalidá va travesar la península d’oeste a esti al atapecer, cuando’l Sol va tar bien baxu sobro l’horizonte, lo que va faer imprescindible escoyer bien el llugar dende’l que reparalo. El Comercio / Pero antes d’esa gran cita col cielu va haber una fecha clave que munchos aficionaos yá marcaron nel so calendariu: el 29 d’abril de 2026. Esi día producirá una interesada coincidencia astronómica que va dexar realizar una especie d’ensayu xeneral” del eclís.
El día ximielgu del eclís. La esplicación ye senciella y fascinante al empar. Por cuenta de la xeometría de la órbita terrestre y al movimientu aparente del Sol nel cielu, a finales d’abril el Sol va asitiase prácticamente na mesma posición que va tener el 12 d’agostu a la hora del eclís.
En términos prácticos, eso significa que si’l 29 d’abril mires escontra l’oeste a la mesma hora del eclís —alredor de les 20:30 n’España— vas ver el Sol esactamente nel llugar onde va apaecer el Sol clisáu n’agostu.
Esti detalle ye crucial porque l’eclís de 2026 va asoceder mui cerca del horizonte, daqué poco habitual n’eclises totales. En dellos puntos del país el Sol va tar apenes a unos graos d’altor cuando llegue la totalidá, polo que cualquier torga —un monte, un edificiu o inclusive un monte— podría arruinar la observación.
Por eso, el llamáu “día ximielgu del eclís” convirtióse nuna ferramienta práctico pa planiar la observación.

