Entama la feria l’ablana nel Infiestu.
Una ablanera contempla
A tola xente pasar
Pela so villa del alma
Enrriba d’un pedestal
L’ablanera ta sintiendo
Tolos sones del mercau
Que-y traen milenta alcordances
D’un tiempu que ye pasau
Ablanera, ablanerina
Si pudieres tú falar
Cola voz de los más vieyos
D’aquellos que ya nun tan
Ay, si pudiera, ablanera
Sentame al to llau y escuchar
De to boca les hestories
Del tiempu que quedó atrás
Ablanerina, ablanera
Ties guardada na memoria
Igual que ayalgues nun arca
De Piloña la so hestoria.
- Testu de Maxi Areñes

