Un puñáu de colores …
Y en aquel mundu de colores
nun esistíen los ensin sabores,
un puñáu nos bolsos
d’eses cuenques ensin motivos
Los güeyos rellumaben
y la mente volaba, suaños
nel so haber
nun mundu de papel
Cuanto daríamos per tener
aquellos xuegos del ayeri,
onde la riqueza namá consistía
na piedra atopada al debalu.
Y asina pasaron los años
perdíos ente los rincones,
inventando mil aviones;
onde ser neñu saltaba a borbollones.
Y que hai del barcu de papel
que derrompía los siete mares,
yeren simples regatos
que dexaben al so pasu
una tarde de branu.
Y ende tienes al tiempu
faciendo sos les alcordances
y ende tienes a la vida
cantando melodíes.
Testu d’Alicia Martínez
México De l’Alma a la Piel.