- Eduardo Nigma / calendario de: mayestrinaina / Actividá /
Mayu ye’l quintu mes del añu nel calendariu gregorianu y tien 31 díes; pero yera’l tercer mes nel antiguu calendariu romanu onde xineru y febreru taben a la fin del añu.
L’orixe del so nome ye inciertu. Puede derivar de la diosa romana Maia, tamién conocida como Bona Dea, que’l so festival los romanos celebraben esti mes que llamaben Maius. Tamién podría provenir de la ninfa Maya, fía d’Atles y Pleione y madre de Hermes.
Una tercer opción del so orixe podría ser del temino Maius Juppiter, unu amenorgamientu de maximus, el más grande.
Una tercer opción del so orixe podría ser del temino Maius Juppiter, unu amenorgamientu de maximus, el más grande.
- Na antigua Grecia’l so equivalente ye’l mes de Targelión.
- Quintilis foi originalmente el nome del quintu mes (que dempués foi camudáu de llugar para ocupar el séptimu) nel calendariu romanu, taba allugáu dempués de xunu y antes de sextili.
Refraneru mes de Mayu:
- «Marzu airosu y abril lluviosu faen a mayu floríu y formosu».
- «N’abril y en mayu non dexes en casa el sayu.
- «Mayu regláu, nin fríu nin escachizáu, nin bien secu nin bien moyáu»
- «Yá vien mayu por eses cañaes, espigando los trigos y granando cebaes».
- «Mayu fai’l trigu y agostu fai’l vinu».
- «De los tos tochos mil, guarda cien p’abril; y por si acasu guarda dalgunos pa mayu…»
- «Mayu entráu, un xardín en cada prau».
- «Mayu floríu, en flor el olivo y granaos los trigos».
- «Amás de otres coses, n’abril les liles y en mayu les roses».
- «En mayo embalse llenos, son preludiu de nubes y truenos»
- «Cola agua de nube, crez el tarmu».
- «Mayu caliente y bayurosu, ufierta bienes bayurosos».
- «Si en mayu nun vieres folla, dalo por perdíu tou…»
- «Mayu fríu, enforma trigu…»
- «Mayu airosu ye pal llabrador formosu…»
- «Si mayu bien llovió, secu a xunu sacó…»
- «Si en mayu llueve y fai calor, tol campu cubre de verdor».
- «En xineru borrines, en mayo lluvia ciertes…»
- «El que n’abril riega, en mayu siega…»
- «L’abiyota que nun se ve en mayu, nun se ve en tol añu»
- «Per mayu llueve a rayos…»
- «El bon maderu, pa mayu querer…»
- «Sema perexil en mayu, y vas tener tol añu…»
