Estos son los 19 conceyos que va travesar la rede troncal d’hidróxenu n’Asturies, que va tener ramales para conectar Xixón y Avilés. Enagás va construyir casi 220 kilómetros de tuberíes que van precisar para la so instalación ocupar pasiellos de 22 metros d’anchura. Fonte: LNE /
La rede troncal de tresporte d’hidróxenu verde n’España va tener dos tramos que van travesar Asturies (Llión-Llanera y Llanera-Reoncín), pero amás va incluyir dos ramales para dar serviciu a los polos industriales de Xixón y Avilés y a la regasificadora d’El Musel, dende la que se preve esportar gas anovable. L’operador Enagás preve instalar casi 220 kilómetros de tuberíes nueves para tresportar hidróxenu al traviés de 19 conceyos del Principáu.
Enagás yá ta tramitando por tramu la denominada «Infraestructura interior d’hidróxenu d’España», una rede de hidroductos para conectar los puntos de producción d’hidróxenu verde de la Península Ibérica colos potenciales polos de consumu asitiaos n’España y actuar, coles mesmes, como tramu del corredor «H2MED» que va conectar la Península con Europa central para tresportar los escedentes de producción.
Per Asturies pasen dos de el corredores de la Infraestructura interior d’hidróxenu d’España», los denominaos Ruta de la Plata y Cantábricu. Dientro d’estos dos corredores hai dellos tramos dalgunos de nueva construcción y otros qu’aprovechen conducciones de gas yá esistente que son afeches– y dos d’ellos traviesen el Principáu. Son Llión-Llanera, de 161,67 kilómetros de llargor, y Llanera-Reoncín (Cantabria), de 156,62 kilómetros. Dambos van ser de nueva construcción. Amás, como novedá, el plan de Enagás inclúi dos ramales nel primeru d’esos tramos para conectar los polos industriales de Xixón y Avilés.
Dientro d’Asturies van estendese casi 220 kilómetros de tuberíes que van travesar los conceyos de L.lena, Mieres, Riosa, Morcín, Uviéu, Llangréu, Siero, Noreña, Llanera, Xixón, Carreño, Corvera, Sariegu, Nava, Piloña, Parres, Ribesella, Llanes y Ribedeva. Les conducciones van dir soterraes en tol so percorríu (a un metro, a lo menos, de fondura) y para estendeles va ser necesariu ocupar temporalmente un pasiellu de 22 metros d’anchor a lo llargo de too el trazáu. Amás de la tubería instalaránse válvules colos sos suministros eléctricos.
Inclúi los ramales a El Musel y Avilés
- El tramu Llión-Llanera Va Entrar n’Asturies pol puertu de Payares y va escurrir en paralelu al gasoductu Llión-Uviéu pol conceyu de L.lena. Esi paralelismu va abandonar en Mieres. El trazáu va travesar la carretera N-630, el ríu Caudal y l’autovía A-66 y va dirixise al nordés polos conceyos d’Uviéu y Llangréu, onde va cruciar el ríu Nalón, les carreteres AS-116 y AS-354 y la llínea de ferrocarril Uviéu-L’Apurro. El tramu va siguir pol conceyu de Siero, alternando col de Noreña, y va cruciar el ríu Nora, les carreteres As-17 y N-634 y l’autovía A-66. Na parte final, el tramu va escurrir en paralelu al gasoductu Burgos-Santander-Asturies y va enfusar en Llanera cruciando l’autovía AS-II.
- Los ramales a Xixón y Avilés. Dende Llanera van partir, con un solu tueru, los dos ramales escontra Xixón y Avilés. El tueru común va correr paralelu al gasoductu Llanera-El Musel escontra’l nordés y na población xixonesa de Veranes va encruciase. El ramal d’Avilés de va dirixir al noroeste travesando nel conceyu de Xixón l’autovía A-8 y la vía ferrial Uviéu-Xixón; va enfusar nel conceyu de Carreño cruciando les carreteres AS-19 y AS-110 y va enfusase en Corvera rematando’l trazáu al pie de la carretera AS-19. Pela so parte, el ramal de Xixón va dir paralelu al gasoductu Llanera-El Musel, va cruciar l’autovía A-8 y la carretera GJ-10, y va algamar la planta regasificadora d’El Musel.
- El tramu Llanera-Reoncín
Partiendo de Llanera, va dir paralelu al gasoductu Burgos-Santander-Asturies. Va Cruciar l’Autovía Minera ( AS-I) en Siero y va enfusase nos conceyos de Sariegu, Nava y Piloña. Pol altu del Fito va dirixir a la mariña. Va Cruciar l’autovía A-8 y la ría de Ribesella, va enfusar en Llanes pol valle de Ardisana y va dexar Asturies per Ribedeva.
Almacén en Cantabria Enagás y Solvay roblaron un alcuerdu para desenvolver un almacenamientu d’hidróxenu en Polanco (Cantabria). La esperiencia de Solvay en cuévanos salinos (creaes originalmente para producir carbonatu de sodiu) va aprovechase para reconvertíes n’almacenamientu d’hidróxenu y Enagás va apurrir la so esperiencia nel tresporte d’enerxía.

Ver gráficu nel enllaz a LNE