Publicado en Esposiciones, Museos, Xixón

Esposición: «Tierra de maíz» en Xixón

🌽 INAUGURACIÓN | TIERRA DE MAÍZ: La presencia del maíz na fotografía asturiana, 1890–1990. Desque llegó de México nel sieglu XVII, el maíz tresformó’l paisaxe, l’arquitectura y la vida rural asturiana. Esta esposición percuerre un sieglu d’imaxes que prinden la so buelga: nes paneres, nes semeyes, nes postales costumbristas… una mirada visual a cómo esta planta poderosa convertiose en símbolu d’identidá.

  • Xueves, 7 d’agostu a les 11:30
  • Muséu del Pueblu d’Asturies / @museudelpuebludasturies

Joaquín García Cuesta. Esfoyaza. Carrandi, 1930.

El mexicanu, pequeñu y mariellu, que tresformó Asturies. El Muséu del Pueblu d’Asturies inaugura’l xueves una amuesa sobro la introducción del maíz na rexón.

La conquista española d’América tamién foi xuna conquista americana d’España. Un pequeñu y nutritivu granu llegó a principios del XVII y tresformó Asturies; camudó’l ciclu agrícola, el paisaxe, l’arquitectura rural cola espansión de la panera, el corredor y el molín fariñeru y, bien importante, «quitó enforma fame» nuna tierra probe como ésta.

A esi conquistador pequeñu y mariellu, que vien al mundu en grandes panoyes puestes a ensugar y decorar de camín los horros, va dedicalu una gran esposición fotográfica. Ábrese’l próximu 7 d’agostu y lleva por títulu «Tierra de maíz. La presencia del maíz na fotografía asturiana 1890-1990».

Tarxeta postal costumbrista. Ediciones Alarde. Uviéu, 1964

La esposición surdió por iniciativa de l’asociación «Tarucu», creada pa la recuperación de la memoria del maíz asturianu, impulsada pol cocineru avilesín Miguel Sierra. Y amás de les fotografíes espuestes – una ciudada y sorprendente selección del fabulosu fondu del Muséu- tamién se va editar un llibru onde se van reproducir toles imaxes acompañaes d’un testu del antropólogu Adolfo García, la gran referencia nel estudiu del mundu rural asturianu.

El maíz, les riestres colgaes de los corredores, o la esuberancia de maizal, yeren un fondu buscáu munches vegaes pa la semeya. «Yera un signu de poderíu y prestíu de la casa llabradora», indica Juaco López, director del Muséu y comisariu d’esta amuesa que revela la buelga n’Asturies del granu americanu que favorecería una esplosión demográfica que, nun interesáu efectu de vuelta, contribuyiría a la emigración masiva d’asturianos a América.

Autor:

Maestra de Llingua Asturiana Colexu Carmen Ruiz-Tilve - Uviéu