El SERIDA (Serviciu Rexonal de Investigación y Desenvolvimientu Agroalimentario) celebra una nueva edición la Selmana de la Ciencia, que va tener llugar ente’l 11 y 19 de payares. Los investigadores y técnicos del centru van ufiertar talleres y actividaes destinaos al alumnáu de Primaria, Secundaria, Bachiller y Ciclos Formativos. VIDEU Serida / Actualidá /
L’alumnáu va tener la oportunidá de conocer dellos trabayos en redol a la investigación agroalimentaria, afayar la xenética vexetal, la biodiversidá, la mazana y la sidra, los vectores, los castañares, la calidá de la carne y les nueves tecnoloxíes n’agricultura ganadería. Semana de la ciencia 2025.
“Asturies asitióse a la vanguardia de la investigación agroalimentaria gracies a la combinación de conocencia científica, innovación tecnolóxica y collaboración públicu-privada”, destacó Sánchez. Mientres la so intervención, el conseyeru resaltó trés grandes finxos llograos nel marcu del plan:
- Sostenibilidá y digitalización. Asturies avanzó n’estratexes d’adaptación de cultivos autóctonos al cambéu climáticu, na aplicación de tecnoloxíes de ganadería de precisión y nel amenorgamientu d’emisiones de gases d’efectu invernaderu.
- Aprovechamientu d’espacios mineros. Nel Centru d’Innovación Carrio, n’una antigua bocamina del antiguu pozu mineru, desenvolviéronse cultivos so tierra de forma enerxéticamente sostenible en galeríes mineres abandonaes, reactivando zones en desusu.
- Creación d’una rede de granxes demostratives. Estes redolaes d’innovación dexen validar tecnoloxíes en condiciones reales y aumentar el grau de maduror tecnolóxicu de proyectos empobinaos a optimizar el manexu de suelos, cultivos y fataos.
“El trabayu realizáu dende’l Serida y les empreses collaboradores ta xenerando nueves oportunidaes económiques, atrayendo talentu ya impulsando una agricultura más eficiente y respetuosa col mediu ambiente”, afirmó’l titular de Ciencia.
Principales proyectos desenvueltos n’Asturies
Ente los llogros alcanzaos pol Serida nes distintes llínees del plan Agroalnext destaquen los siguientes proyectos:
- 0 Emisiones. Ensayos en ganaderíes de lleche p’amenorgar gases d’efectu invernaderu por aciu práctiques sostenibles de manexu y fertilización orgánica.
- Apple-Best. Rexistru de dos nueves variedaes de mazana asturiana de mesa y cuatro de sidra resistente a enfermedaes y con menor necesidá de fríu, afeches al cambéu climáticu.
- Transfer-Escanda. Recuperación de variedaes tradicionales d’escanda (Blanquina, Azul y Roxa) y cesión de grana a asociaciones locales pal so cultivu comercial.
- Berries. Renovación de variedaes de frutos coloraos y meyora de la calidá por aciu cubiertes y cultivos fuera del suelu.
- Local-Corn. Revalorización de siete variedaes locales de maíz forrajero, más resilientes y fayadices p’agricultura ecolóxica.
- Cultivos vexetales en galeríes mineres. Nel antiguu Pozu Carrio (Llaviana) ensayáronse con ésitu cultivo de guisante lágrima, wasabi y salicornia, consolidando un modelu d’agricultura soterraña sostenible.
- Honey-Track. Implementación de técniques d’espectroscopía NIR pa garantizar la *trazabilidad y autenticidá del miel, combatiendo fraudes nel mercáu.
- Vole-Track. Sistema de teledetección avanzada pal siguimientu y control de topinos por aciu imaxes d’altu resolvimientu.
- Soil-Divers. Proyectu de meyora de la salú del suelu con lleguminoses. Cultiváronse cinco variedaes de fabones pa detectar les qu’ameyoren la fertilidá del suelu, ente elles la Habanita, Yerry y Quijana.
- Soil-Health. aplicación de metagenómica p’analizar l’impactu del manexu ecolóxicu frente al convencional.
- Smart-Grazing. Implantación de tecnoloxíes de llendo intelixente (collares LoRaWAN, GSM y vallaos virtuales) qu’optimicen la xestión ganadera y amenorguen costos.
- Agrodata. Creación d’un espaciu de datos compartíu basáu n’IoT ya intelixencia artificial p’ameyorar la sostenibilidá y rentabilidá del cultivu de mazana de sidra.


