Publicado en Ciencia, Semana de...

V Selmana de la ciencia nel SERIDA, ente’l 11 y 19 de payares.

El SERIDA (Serviciu Rexonal de Investigación y Desenvolvimientu Agroalimentario) celebra una nueva edición la Selmana de la Ciencia, que va tener llugar ente’l 11 y 19 de payares.  Los investigadores y técnicos del centru van ufiertar talleres y actividaes destinaos al alumnáu de Primaria, Secundaria, Bachiller y Ciclos Formativos. VIDEU Serida / Actualidá /

L’alumnáu va tener la oportunidá de conocer dellos trabayos en redol a la investigación agroalimentaria, afayar la xenética vexetal, la biodiversidá, la mazana y la sidra, los vectores, los castañares, la calidá de la carne y les nueves tecnoloxíes n’agricultura ganadería. Semana de la ciencia 2025.

“Asturies asitióse a la vanguardia de la investigación agroalimentaria gracies a la combinación de conocencia científica, innovación tecnolóxica y collaboración públicu-privada”, destacó Sánchez. Mientres la so intervención, el conseyeru resaltó trés grandes finxos llograos nel marcu del plan:

  • Sostenibilidá y digitalización. Asturies avanzó n’estratexes d’adaptación de cultivos autóctonos al cambéu climáticu, na aplicación de tecnoloxíes de ganadería de precisión y nel amenorgamientu d’emisiones de gases d’efectu invernaderu.
  • Aprovechamientu d’espacios mineros. Nel Centru d’Innovación Carrio, n’una antigua bocamina del antiguu pozu mineru, desenvolviéronse cultivos so tierra de forma enerxéticamente sostenible en galeríes mineres abandonaes, reactivando zones en desusu.
  • Creación d’una rede de granxes demostratives. Estes redolaes d’innovación dexen validar tecnoloxíes en condiciones reales y aumentar el grau de maduror tecnolóxicu de proyectos empobinaos a optimizar el manexu de suelos, cultivos y fataos.

“El trabayu realizáu dende’l Serida y les empreses collaboradores ta xenerando nueves oportunidaes económiques, atrayendo talentu ya impulsando una agricultura más eficiente y respetuosa col mediu ambiente”, afirmó’l titular de Ciencia.

Principales proyectos desenvueltos n’Asturies

Ente los llogros alcanzaos pol Serida nes distintes llínees del plan Agroalnext destaquen los siguientes proyectos:

  • 0 Emisiones. Ensayos en ganaderíes de lleche p’amenorgar gases d’efectu invernaderu por aciu práctiques sostenibles de manexu y fertilización orgánica.
  • Apple-Best. Rexistru de dos nueves variedaes de mazana asturiana de mesa y cuatro de sidra resistente a enfermedaes y con menor necesidá de fríu, afeches al cambéu climáticu.
  • Transfer-Escanda. Recuperación de variedaes tradicionales d’escanda (Blanquina, Azul y Roxa) y cesión de grana a asociaciones locales pal so cultivu comercial.
  • Berries. Renovación de variedaes de frutos coloraos y meyora de la calidá por aciu cubiertes y cultivos fuera del suelu.
  • Local-Corn. Revalorización de siete variedaes locales de maíz forrajero, más resilientes y fayadices p’agricultura ecolóxica.
  • Cultivos vexetales en galeríes mineres. Nel antiguu Pozu Carrio (Llaviana) ensayáronse con ésitu cultivo de guisante lágrima, wasabi y salicornia, consolidando un modelu d’agricultura soterraña sostenible.
  • Honey-Track. Implementación de técniques d’espectroscopía NIR pa garantizar la *trazabilidad y autenticidá del miel, combatiendo fraudes nel mercáu.
  • Vole-Track. Sistema de teledetección avanzada pal siguimientu y control de topinos por aciu imaxes d’altu resolvimientu.
  • Soil-Divers. Proyectu de meyora de la salú del suelu con lleguminoses. Cultiváronse cinco variedaes de fabones pa detectar les qu’ameyoren la fertilidá del suelu, ente elles la Habanita, Yerry y Quijana.
  • Soil-Health. aplicación de metagenómica p’analizar l’impactu del manexu ecolóxicu frente al convencional.
  • Smart-Grazing. Implantación de tecnoloxíes de llendo intelixente (collares LoRaWAN, GSM y vallaos virtuales) qu’optimicen la xestión ganadera y amenorguen costos.
  • Agrodata. Creación d’un espaciu de datos compartíu basáu n’IoT ya intelixencia artificial p’ameyorar la sostenibilidá y rentabilidá del cultivu de mazana de sidra.

Autor:

Maestra de Llingua Asturiana Colexu Carmen Ruiz-Tilve - Uviéu