Publicado en Tresportes

Asturies: diez conexones directes a siete países europeos

El Gobiernu del Principáu busca intensificar la promoción internacional d’Asturies con diez conexones directes a siete países europeos. El nuevu concursu pretende consolidar l’espardimientu turísticu siquier hasta 2028 en Londres, París, Bruxeles, Lisboa, Porto, Roma, Milán, Dublín, Ámsterdam y a lo menos con una d’estes trés ciudaes italianes: Venecia, Bolonia o Florencia.


La inversión máxima añal va algamar los 3 millones para impulsar la desestacionalización y favorecer la llegada de más visitantes del estranxeru. La valoración d’ufiertes va premiar que les rutes realizar colos principales aeropuertos de referencia y que dende ellos s’ufierten conexones escontra terceros destinos nun únicu billete.

El Gobiernu d’Asturies avanza na promoción internacional de la comunidá al traviés de la so Estratexa de Conectividad Aérea. En concretu, busca intensificar l’espardimientu de la ufierta turística del Principáu en diez ciudaes europees de siete países, siquier hasta finales de marzu de 2028.

L’Executivu sacó a llicitación la promoción d’Asturies nel mercáu internacional al traviés de conexones aérees directes con Londres, París, Bruxeles, Lisboa, Porto, Roma, Milán, Dublín y Ámsterdam. Tamién plantega otra con Italia, con siquier xuno d’estos trés destinos posibles: Venecia, Bolonia o Florencia.

Estes rutes tendrán de tar operatives na temporada de branu de 2026 y van prologase, a lo menos, hasta l’últimu domingu de marzu de 2028, coincidiendo col final de la temporada de vuelos d’iviernu.

Esta llista de destinos afita y ameyora la posición d’Asturies en dalgunos de los mercaos europeos más relevantes para la comunidá, como Italia y Portugal, amás de sumar nuevos nichos para captar viaxeros nes rexones de Dublín y Porto.

El refuerzu de la promoción internacional para atraer más visitantes del estranxeru lleva apareyáu l’oxetivu d’avanzar na desestacionalización turística. Por esta razón, les condiciones del concursu establecen que siquier ocho de los diez destinos (Londres, París, Bruxeles, Lisboa, Porto, Roma, Milán y l’alternativa entre Venecia, Bolonia o Florencia) tendrán de cuntar con una operativa de vuelos estable mientres toles selmanes del añu.

Aeropuertos principales y vuelos en conexón

El plazu d’execución del contratu va ser de dos años, prorrogables hasta un máximu de cinco, pa cada unu de los destinos nos que se preve xuna operativa añal. Nel casu de la rexón de Ámsterdam, va ser d’un añu, prorrogable hasta un máximu de cinco. El contratu pa la promoción en Dublín va tar a valir dolce meses.

La inversión añal máxima pa les campañes nes diez rexones xube a 3.055.000 euros, IVA incluyíu.

Amás de les acciones de marketing y promoción y de les frecuencies y places ufiertaes, los criterios de valoración inclúin otros factores. Por casu, va tener en cuenta que les conexones establecer colos principales aeropuertos de les árees d’influencia, esto ye, aquellos que cunten con meyores infraestructures, mayor volume de pasaxeros y xuna ufierta más amplia de conexones con terceros países n’Europa y el mundu.

Tamién se va valorar que les aerollínees qu’operen les rutes a estos aeropuertos principales dexen conectar con vuelos a terceros destinos con facturación directa dende/escontra Asturies, nun únicu billete, y al traviés d’una sola escala.

Les condiciones operatives mínimes establecíes pa cada unu de los destinos son les siguientes:

  • Londres. Establezse xuna operativa mínima de 120 frecuencies mientres la temporada de branu y 88 na d’iviernu. Adicionalmente, va valorase que los aeropuertos de destín sían Heathrow y Gatwick, según la conexón de vuelos al traviés d’estos destinos.
  • París. La operativa mínima pa la temporada de branu de 2026 va ser de 90 frecuencies y na de 2027 va alzar a 120. Nel casu de les temporaes d’iviernu, afítase un mínimu de 66 frecuencies. va valorase adicionalmente que les aerollínees puedan conectar vuelos con orixe/destino Asturies al traviés de los aeropuertos de Orly o Charres de Gaulle.
  • Bruxeles. La operativa mínima establecer en 90 frecuencies mientres la temporada de branu y en 44 nes d’iviernu. va valorase adicionalmente que l’aeropuertu de destín sía Bruxeles Zaventem, el más cercanu a la capital, y la posibilidá de conectar vuelos nun solu billete.
  • Lisboa. Establécense un mínimu de 90 frecuencies na temporada de branu y 66 na d’iviernu. Tamién se valora la conexón de vuelos a/dende terceros destinos.
  • Porto. Establezse un mínimu de 60 frecuencies en temporada de branu y 44 na d’iviernu.
  • Roma. La operativa mínima en temporada de branu va ser de 90 frecuencies y de 44 na d’iviernu. va valorase que l’aeropuertu de destín sía Fiumicino y la posibilidá de la conectar vuelos dende felicidá terminal.
  • Milán. La operativa mínima de fixa en 60 frecuencies na temporada de branu y en 44 na d’iviernu.
  • Venecia/Bolonia/Florencia. Tendrá d’ufiertase siquier xuno de los trés destinos con un mínimu de 12 frecuencies mientres la temporada de branu de 2026, que van pasar a 60 en 2027. Nes temporaes d’iviernu va haber siquier 44 frecuencies.
  • Dublín. Contémplase xuna operativa mínima de 40 frecuencies na temporada de branu de 2026.
  • Ámsterdam. Contémplase xuna operativa mínima de 90 frecuencies na temporada de branu de 2026. va valorase que l’aeropuertu de destín sía’l de Ámsterdam Schiphol frente al de Rotterdam y la posibilidá de la conectar vuelos dende’l principal aeropuertu de la rexón.

Autor:

Maestra de Llingua Asturiana Colexu Carmen Ruiz-Tilve - Uviéu