Publicado en Día de...

Güei ye’l día d’Asturies

 La tierra onde’l sol y les eternes brumes lluchen cada mañana por prevalecer. La tierra de l’agua en toles sos formes: El xelu y la nieve; l’agua y l’orbayu; los ríos y los llagos glaciares testigos mudos de tiempos inmemoriales. La tierra del verde infinitu ellí hasta onde algama la vista; del monte y la roca. La tierra de los máxicos fayedales encantaos, poblaos de trasgos, xanes y cuelebres. La tierra del mar y de los homes de pesca. La de la gaita y el tambor. La de la música y el folclor; les romeríes y fiestes de prau. Aquella que vas echar de menos tolos díes de la to vida y a la que siempres vas querer volver si’l destín allóñate d’ella. La de les costumes ancestrales. L’Asturies histórica. Asturies la brava. L’Asturies selvaxe. L’Asturies de lleenda. 

Autor:

Maestra de Llingua Asturiana Colexu Carmen Ruiz-Tilve - Uviéu

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *