Publicado en Día de...

Día Mundial de l’Allegría

Cada 1 d’agostu celebra’l Día Mundial de l’Allegría, que foi instauráu en 2010 por iniciativa del colombianu Alfonso Magüeta nun Congresu de Xestión Cultural celebráu en Chile. Nun principiu, esta fecha foi conmemorada en siquier catorce países del mundu, incluyíos Chile, Brasil y Arxentina, ente otros, anque hai que dicir qu’anguaño se celebra universalmente. El Día Mundial de l’Allegría sirve pa cavilgar sobro la importancia de tener presente esi sentimientu en cada momentu de la vida y la so poder tresformador.

Espertos psicólogos definen a l’allegría como xuna emoción pasaxera que se manifiesta per mediu de la risa o la sorrisa, anque tamién ye ciertu que l’allegría provoca manifestaciones de too tipu, dende saltos, aplausos, bailles… Cada persona la manifiesta de forma distinta. Realmente, l’allegría ye xuna emoción suxetiva, y va depender enforma de la persona a la que preguntes. Va Haber persones a les que-yos provocará allegría tar baltaos nuna hamaca nuna sablera del Caribe. Y pa otros, l’allegría ye faer una bona caminada nel monte.

Lo que sí ye ciertu ye que xuna persona allegre rinde más, tiende a tar más sanu, a superar les dificultaes, y a provocar allegría a les persones que tien alredor, a faer el bien. L’allegría multiplícase exponencialmente, asina que t’animamos a compartir la to allegría por que más persones arimar d’esti sentimientu, unu de los más formosos que puede tener el ser humanu.

La sorrisa ye una bienvenida universal  (Max Eastman)

Anque cada persona siéntese feliz con coses bien distintes, sí qu’hai determinaes coses que suelen provocar allegría a cualquier persona del mundu.

Xuna afalagu, sorrisa o abrazu d’un ser queríu.
Xuna música o xuna bona película.
La risa d’un neñu.
Un ésitu nos estudios o nel trabayu.
Compartir tiempu con amigos o seres queríos.
Superar una enfermedá o un retu.
Xuna bona comida o un postre perricu.
Un xeláu.
Xugar, correr, saltar.
Tar en contactu cola naturaleza.
Dir al cine o al teatru.

Autor:

Maestra de Llingua Asturiana Colexu Carmen Ruiz-Tilve - Uviéu