Diz el refrán que “el que fae un cestu, fae un cientu”. Podríamos deducir que ye bona xera, pero sigue matiznado….“con madera y tiempu”. Si, la madera, nuevamente la madera. Amás de les habilidaes relatives a la técnica del texíu, ríquense conocencies sobro’l tipu de madera, el diámetru del tueru, saber cuando cortar la madera, como tratala y finalmente como trabayala.
Tou ello forma parte de la sabiduría ancestral que tresmitieron de xeneración en xeneración los cesteiros y garantiza l’ésitu na xera de «faer un cestu».
L’arte de la cestería dio llugar a gran diversidá y variedá de cestos tocantes a formes, tipu de texíu, tamañu y usos. Centraremos güei nel goxo, un tipu de cestu bien característicu de Cangas y de les vendimies tradicionales.
.
Nel Muséu cuntamos con dellos exemplares de goxos que vos dexamos nes semeyes. Al respective de la forma, el llateral del cestu va cerrándose escontra la boca, xusto al aviesu de lo qu’asocede na maniega (otru tipu de cestu que s´abre dende la base a la boca y tien forma de más acampanada). Por tantu’l goxo ye un cestu de boca redonda y zarrada. Na parte inferior repara el texíu de les «costelas» (tires de madera más anchu y resistentes»), ente que na parte cimera repara un texíu de bringas (tires más fines).
.
La madera más usada solía ser la d’ablanar pola so durabilidad, flexibilidá y bayura, anque tamién s’usaba la castañal, esti postreru sobremanera para l’aru que cierra’l cestu na boca.
.
De diversos tamaños (el diámetru de la boca varia ente los 40-60 cm) la so capacidá bazcuya ente los 40 y 80 kg, siendo habituales los *goxos que la so capacidá equivalía a una “cuepa” (32,5 llitros) o lo que ye lo mesmo xuna carga d’unos 45 kg d’uva.
.
Los goxos úsense nes vendimies, xuntu coles maniegas, y goxeiros y manieguerios treslladan llenos d’uves a los sos llombos poles pindies viñes hasta llegar al carru del país onde balerar la carga.
.
Usualmente estos cestos llevaben les iniciales del cesteiro y autor identificando’l so llabor, que sería daqué según la marca rexistrada actual.
.
A lo último, comentavos xuna particularidá de nuesos goxos. Sí vos afitáis n’unu de los qu’apaecen nes semeyes vais ver atáu a la boca del cestu un trapu. Recibe’l nome de “moflo” y sirvía principalmente p’amontar la capacidá del cestu, pos esti agregu dexaba acopar el cestu percima de la llende marcada pela boca. En resume preferíen los goxeiros faer menos viaxes pero más cargaos.