L’idioma español ye una llingua romance que s’anició, principalmente, nel Reinu de Castiella, na península ibérica, a partir de la evolución del llatín vulgar, el conxuntu de los dialectos vernáculos del llatín vivu, falaos nes provincies del Imperiu romanu.
- Fonte: Esto es historia / mapa
El llatín vulgar estremase del llatín clásicu lliterariu na so pronunciación, vocabulariu y gramática, y foise desenvolviendo llibremente ensin la presión de la norma culta. El llatín vulgar empezó a divergir ente les distintes rexones del Imperiu romanu dende’l sieglu II d.C., y escontra el sieglu IX dio llugar a les llingües romances tempranes.
El llatín vulgar dio orixe a delles llingües romances, incluyendo l’español, francés, italianu, portugués, rumanu, asturianu y otres. Anque toes estes llingües comparten un ancestru común, estrémense por cuenta de xuna serie de factores históricos, xeográficos y llingüísticos qu’influyeron nes sos evoluciones individuales.