«Una casa ye’l llugar onde unu ye esperáu», dicía Antonio Gala. Yo siempres repostié “ónde tea la to madre”. Pero güei, sé que ye daqué más.
El llar ye ende onde sientes que tienes de tar. Onde tas descalzu, onde tán les tos coses, onde puedes dexar el fregue ensin llimpiar, onde abres la nevera y bebes a morru de la botella, onde tán les semeyes de los tuyos, muertos; onde la toballa tasca y ensuga meyor, onde la cama tien la to forma y la mesilla, un xuegu de la niñez, onde sabes ónde tán los ibuprofenos, onde nun sabes que güel a ti. A ti (unu mesmu).
Maxim Huerta