Publicado en Festivales, Música

La “Tierra” de Ramón Prada llega a Lorient

La “Tierra” de Ramón Prada llega a Lorient. El festival bretón celebra’l so 50.º aniversariu col estrenu de la última obra del compositor cangués, acompañáu d´Hevia y Xosé Ambás.

El Festival Intercélticu de Lorient, que torna anguaño tres el parón del añu pasáu pola pandemia, celebra la so 50.º aniversariu col estrenu mundial de la nueva obra del compositor asturianu Ramón Prada. Lleva por títulu “Tierra” y ye un encargu del festival, dirixíu pol asturianu Lisardo Lombardía, y de la Orquesta Sinfónica de Bretaña. L’estrenu d’esta composición, un cantar a encomalo de la tierra y de la tradición ancestral, onde l’autor introduz per primer vegada la voz tradicional masculina, va cuntar cola participación de los cantantes Xosé Ambás y Ramsés Ilesies, y cola gaita de José Ángel Hevia, l’intérprete más internacional de música tradicional asturiana. L’estrenu de “Tierra” va ser el próximu día 9 d’agostu.

El Festival de Lorient, qu’anguaño va tener un formatu más amenorgáu poles restricciones de la pandemia, empieza’l día 6 d’agostu. Asturies tamién va tar representada nel zarru de la programación musical nesta ciudá bretona. Va Ser el sábadu 14, cola actuación del grupu de folk “Felpeyu”.

El llavianés Lisardo Lombardía va dexar la dirección del certame tres 14 años al frente

Esta edición del festival dedicáu a la cultura celta va ser tamién la postrera na que tea empobináu pol asturianu Lisardo Lombardía. Dende 2007, Lombardía ye director xeneral del festival musical de referencia del Arcu Atlánticu nel ámbitu de la música tradicional. Tres catorce años morando en Lorient, Lombardía decidió tornar a Uviéu y dexar el testigu “a xeneraciones vinientes bretones”. Lombardía alude a Bretaña como la so “casa” y nun remacaria n’afalagos escontra una rexón “que construyó un festival en creación permanente, onde siempres prevalecieron les idees, l’esfotu y el saber faer d’acomuñar estes cultures céltiques tan diverses y esvalixaes xeográficamente, pero tan asemeyaos na so esencia”. Nel so haber tien la organización d’un certame qu’antes de la pandemia axuntaba “ente 600.000 y 800.000 persones. Anque anguaño, por motivos de seguridá evidentes, llindemos l’aforu máximu a 200.000 persones”, precisa esti defensor de la cultura tradicional asturiana, nacíu en La Pola Llaviana en 1955, médicu de formación y que mientres 18 años dirixió’l Club Prensa Asturiana de LA NUEVA ESPAÑA.

El Festival de Lorient marcóse siempres como oxetivu espublizar y compartir la cultura tradicional de raigañu celta esistente n’Escocia, Irlanda, Isla de Man, Bretaña, Gales, Asturies y Galicia. El certame cuntaba con un presupuestu de 6 millones d’euros, pero cola pandemia haise vistu amenorgáu a un 80% de la so magnitú. Yá nun va haber presencia de los bailles y los desfiles que solíen enllenar les cais d’esta localidá bretona.

El 50.º aniversariu diba realizase en 2020, pero tuvo qu’aplazase pola pandemia. Pa esta celebración diseñó esti proyectu especial denomináu “Finisterres celtiques”, nun macroconciertu conformáu por una obra de raigañu celta que va ser interpretada por unu de los países célticos miembros y siguíu por dieciséis músicos solistes.

Autor:

Maestra de Llingua Asturiana Colexu Carmen Ruiz-Tilve - Uviéu

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *