Publicado en Artículos

«Falsos amigos» n’asturianu

Una llista de  150 «FALSOS AMIGOS» ente les llingües catalana y asturiana.

Un «falsu amigu» ―del francés faux-amiye una palabra d’una llingua que se paez a una d’otra llingua, pero con un significáu diferente. Los «falsos amigos» llamámoslos tamién «palabres engañoses», y técnicamente son parónimos interllingüísticos. (Parónimos son palabres d’una mesma llingua que se paecen ente elles; por exemplu, andarica y andarina son dos parónimos del asturianu).

Un «falsu amigu» ye una palabra engañosa, una palabra d’una llingua que s’asemeya a la d’otra llingua, pero con un significáu diferente. Ente’l catalán y l’asturianu hai munches palabres engañoses. Fixi una llista d’unes 150. Por supuestu, puede allargase (a ver si s’envizquen los colegues romanistes Enrique Gargallo y Claudia Menéndez).

Toles llingües ente sí tienen falsos amigos: l’inglés exit ye salida, non ‘éxitu’; el portugués oficina ye un taller, non una ‘oficina’; n’italianu salire ye blincar, non ‘salir’; etcétera. N’Italia pudi comprobar que los españoles nos restaurantes nun atoten una coles botellines d’aceto ‘vinagre’, qu’interpreten como aceite (n’italianu olio).

Por supuestu, l’asturianu tien palabres engañoses si lu contrastamos con otres llingües de la nuestra rodiada. Cuantayá que me prestaba facer una llista d’estos «falsos amigos» astur-catalanes, de manera que me punxi a ello y saliéronme unos 150. La llista puede allargase.

Baillando la danza prima y la sardana.

Nun ye más qu’un xuegu llingüísticu que m’apetez compartir con toes aquelles persones, catalanes / valencianes o asturianes, que disfruten coles palabres. Toi pensando, por casu, nos mios colegues José Enrique Gargallo, romanista de la Universidá de Barcelona qu’aprecia y apriende asturianu, y Claudia Menéndez, romanista de la Universidá d’Uviéu, qu’aprecia y apriende’l catalán. Convídolos, a ellos y a quien quiera facelo, a enanchar la llista con nueves aportaciones o a correxir errores que puedan atopase.

(Nota.- Esta llista garra de referencia’l catalán. Les palabres engañoses apaecen en negrina).

CATALÁN ASTURIANU
ACOSTAR averar
ajeure, gitar acostar
AMAGAR esconder
amenaçar amagar
AMPOLLA botella
butllofa, ampul·la ampolla
APLEGAR axuntar, recoyer
plegar plegar
ARREU per toles partes
tot seguit darréu
ARRISCAR arriesgar
fer-se de dia riscar
ATAPEIR apetiguñar, calcar
fosquejar, fer-se vespre atapecer
BELLUGAR mover, aballar
aixoplugar abellugar
BESSÓ ximielgu
petó besu
BOLET cogorda
bitllet boletu
BOTIGA tienda
farmàcia, apotecaria botica
BRAGUER copada, caldar
braguer bragueru
BRUT puercu
tosc, groller brutu
BUTXACA bolsu
guardiola buchaca
CADIRA siella
maluc cadera, cadril
CALAMARSA xarazu, granizu
calamars, calamar calamar
CAMA pierna
llit cama
CANSALADA tocín
amanida ensalada
CANTÓ corneyal, esquina
cantell cantu
CAPELLÀ cura
capellà capellán
CARAMELL carámbanu, llaz
caramel carambelu
CARRER cai, calle
sender, viarany carreru
CEBAR encebollar
encebar, engreixar cebar
CEL cielu
gelosia / zel celu
CIVADA avena
ordi cebada
CLAU llave
clau clau, clavu
COLGAR soterrar, enterrar
penjar colgar
COPADA acorralamientu
braguer, mamella copada
COS cuerpu
dallonses cosu
COSÍ primu
dallonses cosín
COSINA prima
coseta cosina
CREU cruz
credo creu
CRIDAR llamar
cridar gritar
CURA procuru, cuidáu
capellà cura
DAU dadu
do, regal dau
DEMANAR pidir
demandar demandar
DÉU dios
dit deu
DIR dicir
anar dir
DOLENT malu
malalt doliente
DONAR dar
donar donar
EMBOLICAR envolubrar, envolver, enguedeyar
enganyar, entabanar embolicar
EMPÈNYER emburriar
empenyorar empeñar
ENFILAR subir
encaminar, endegar; emborratxar enfilar
ESCALA escalera, subidoria
escala escala
ESCOLTAR escuchar
escortar escoltar
ESCOMBRAR barrer
desenrunar escombriar
ESCÓRRER recudir
espantar, fer fugir escorrer
ESPATLLA costazu
esquena espalda, llombu
ESPELMA vela (d’allumar)
cera / semen espelma
ESQUENA llombu
cantonada esquina
ESQUIROL esguilu
esquirol esquirol, gorrumbu
ESTIMAR querer
estimar estimar
ESTOVALLES mantel
eixugamans, tovallola toballa
ESVERAR espantar, axorizar
esbrossar (les vores) esverar
FALÇ foceta, foz
fals falsu
FEU feudu
lleig feu
FLAIRE golor
frare flaire
FOC fueu
focus focu
FOLL llocu
manxa fuelle
FOSC escuru
esquerp foscu
FREGAR raspiar
fregar, netejar fregar
FOLLA lloca
fang folla
FUSTA madera
tenalles fustia
GALLEDA cubu
galeta galleta
GANA fame
ganes gana
GAVINA gavilueta
cistell petit gavina
GOT vasu
mica, borrall gotu
GRASSA gorda
greix grasa
GRIPAU sapu
engripat gripáu
GUANYAR ganar
brotar guañar
JOIA gayola, allegría
joia, joiell xoya
JUEU xudíu
joc xueu, xuegu
LLAVOR grana, simienta
tasca, feina llabor
LLAVORS entós, daquella
tasques, feines llabores
LLEU llixeru, llivianu
alegre lleu
LLEVAR quitar, sacar
portar llevar
LLIBRE llibru
lliure llibre
LLOC llugar
boig, foll llocu
LLOGAR alquilar, arrendar
posar, col·locar allugar
LLOM renaz
esquena llombu
LLORO loru
plor lloru
LLOSA llábana
hort, sembrat llosa
LLUÇ merluza
llum lluz
mano
mare ma
MALUC cadril
dolentet, malaltet malucu
MANAR mandar
rajar, brollar manar
MANCAR faltar
fer mal mancar
MANXA fuelle
taca mancha
MAREJADA amoriada
marejada, maror marexada
MASSA demasiáu
massa masa
MICO monu
mico / escarransit micu
MOIXÓ páxaru
musclo moxón
MULLER muyer (esposa)
dona muyer
MURRI cuciu
trist murniu
MUSCLO moxón
múscul músculu
NET llimpiu
semblant netu
PA pan
per a / pare pa / pá
PANY pesllera
drap pañu
PARLAR falar
xerrar, clacar parllar
PEDAÇ miendu, remiendu
tros pedazu
PEU pie
pet peu
PICA bañal
punta, bec pica
PINTA peñe
taca / tirat pinta
PIS pisu
pipí pis
PIT pechu
pollastre / xiulet / cigarreta pitu
PLEGAR acabar
plegar plegar
POLL pioyu
pollastre pollu
POR mieu
porus poru
POSAR poner
deixar en terra posar
POT bote (cacíu)
olla pote
POTA pata
olla pota
PRENDRE garrar, coyer
engegar / calar foc prender
PRESTAR emprestar
agradar prestar
PRIM delgáu
cosí primu
PRUNA ñisu
aranyó prunu, andrín
PUDENT fediondu
acabalat pudiente
PUJAR subir
empènyer / subhastar puxar / puyar
RAÏM uva
carràs, penjoll recimu
RENDIR rentar
retre rindir
RENTAR llavar
rendir rentar
RISC riesgu
trenc d’alba riscu, riscar
RONYÓ reñón
rondinaire roñón
SABRE sable
sorra sable, arena
SAMARRETA camiseta
pellissa petita zamarrina
SEU sede (sitiu)
congost, gorja seu, sedu
SORTIR salir
brollar, esquitxar surtir
SUC zume, zusmiu
cavalló, turó sucu
TALLAR tayar, cortar
tallar tallar
TASCA xera
restes de trillar tasca
TAULA mesa
post tabla
TIÓ maderu, tizu
oncle tíu
TIP fartu
tipus tipu
TOMBAR voltiar, torcer
tombar tumbar
TOU blandiu
tot tou
TRAURE, treure quitar, sacar
portar, dur traer, trayer
TRIAR escoyer
trepitjar triar
TRUITA tortiella / trucha
truita truita (trucha)
ULLERES lentes, gafes
ulleres goyeres
VAGA fuelga
mar de fons / gandula vaga
VAGAR abeyar, analayar
tenir temps vagar
VAS cacíu
got vasu
VESSAR arramar
fer un petó besar
XISCAR escorteyar
esquitxar chiscar


Autor:

Maestra de Llingua Asturiana Colexu Carmen Ruiz-Tilve - Uviéu

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *