L’urbanismu ye’l conxuntu de disciplines que s’encarga del estudiu de los asentamientos humanos para’l so diagnósticu, comprensión ya intervención. L’urbanismu utiliza a la xeografía urbana como ferramienta fundamental, ya intenta entender los procesos urbanos con cuenta de planiar les intervenciones para la cualificación del espaciu. El términu urbanismu aniciase a finales del sieglu XIX col inxenieru arquitectu catalán Ildefonso Cerdá, que la so intención yera crear una actividá autónoma centrada na organización espacial de la ciudá.
Nel añu 1949 nació’l Día Mundial del Urbanismu. Foi una propuesta Inxenieru Carlos Maria della Paolera, el primer catedráticu d’Arxentina. Esti home realizó dos grandes apurras a la celebración: (1) Creación del diseñu del símbolu del urbanismu, que paez un sol color oro, sobre xuna irradiación azul y un fondu verde. Esti símbolu representa los elementos de la naturaleza. L’oru ye’l sol y per ende l’aire y el fueu; l’azul ye l’agua; y el verde ye la vexetación y la tierra d’onde ta naz.
El segundu apurra foi’l de proponer nel añu 1949 la creación del Día Mundial del Urbanismu, coles mires de concenciar a les persones, pero sobremanera a los grupos de trabayu de planificación urbana, sobro la necesidá de xenerar ambientes sanos con espacios verdes, pa evitar el hacinamiento de la población, la contaminación y asegurar la terminación de diches obres.
Exemplu: Prau de la Vega / mapa Plaza de la Enseñanza