Publicado en Asturies, Lliga Celta d´Asturies

Artículu d´interés: «L’ASTURICU, LA LLINGUA DE LOS ÁSTURES».

Queríos alumnos de Llingua, encamiéntovos lleer por favor esti perinteresante artículu publicáu pola Lliga Celta d’Asturies. Asina mesmu, siguir esta páxina y echar un güeyu a les sos revistes, «Astor». De toes formes, veremos daqué en clas.


L’asturicu foi una llingua paleohispánica del tueru indoeuropéu falada polos antigos astures nel so territoriu, y conocida poles inscripciones epigráfiques, y topónimos y teónimos tresmitíos poles fontes clásiques. L’inxertu del asturicu nel tueru de les llingües indoeuropées ye güei casi xeneral, y torga el vieyu discutiniu sobre la posibilidá de que na faza astur y cántabra falárense dacuando llingües euskériques.

Rellación con otres llingües:

Ún de los mayores problemes nel momentu d’asignar l’asturicu a una familia llingüística dala, ye’l so asitiamientu ellí onde confluin los ámbitos de les dos úniques llingües indoeuropées de la Península Ibérica, de les que nos llegáren textos escritos . Esto ye, el celtíberu ya’l lusitanu. Asina, mientres que’l primeru comparte les innovaciones que definen al tueru llingüísticu celta como ye la pérdida de -p- en posición d’aniciu ya ente vocales, y que considérase como conditio sine qua non para considerar céltica una llingua (patēr / atīr), el lusitanu amuesa trazos llingüísticos incompatibles cola conocencia que se tién de la llingüa céltica (Schmidt, Witczak) siendo’l más conocíu, la caltenencia de la p-.

llabana-de-medugeno-de-la-xente-de-los-cilurnigos-atopadan-xixon

Llábana de Medugeno de la xente de los Cilurnigos atopada’n Xixón.

Los trazos que’l asturicu conseña, dirixense dacuandu n’ún u otru sen, ensiendo la mantenencia o escaezu del fonema /P/ el definitoriu pa venceyar la fala de los astures bien col lusitanu bien col celtíberu, y a lo cabero inxertalu o xebralu del tueru de les lligües céltiques. Con tou, la mayoría de los autores afiten pal astur un aniciu célticu, y darreú dello, lu encuadren xunta les llingües vecines de los Vettones, Cántabros, Galaicos y Vacceos, nel nomáu subgrupu Hispanu-celta occidental. Endientro d’élli, l’astur nun dexa de presentar trazos orixinales que-y dan el so fustaxe propiu.

Autor:

Maestra de Llingua Asturiana Colexu Carmen Ruiz-Tilve - Uviéu