Publicado en Asturies

14 sableres asturianes que van llucir la bandera azul esti branu

Estes son les 14 sableres asturianes que van llucir la bandera azul esti branu. Gánase una más respectu al 2020 y caltiense el distintivu nel puertu deportivu de Xixón.

Asturies va llucir esti branu la bandera azul en 14 sableres, una más que l’añu pasáu al sumase al llistáu la d´Anguileiro de Tapia de Casariego, que la perdiera en 2018, según l’informe fechu públicu esti martes pola Asociación d’Educación Ambiental y del Consumidor (ADEAC). Amás, el puertu deportivu de Xixón caltien la bandera azul que yá recuperó en 2018.

Les 14 sableres asturianes qu’anguaño van llucir la bandera azul, partíes n’ocho conceyos, son les de Rodiles y La Ñora (Villaviciosa), Arnao (Castropol), Peñarronda (Castropol-Tapia de Casariego), Frejulfe (Navia), Outur y Cadavedo (Valdés), Concha d’Artéu y San Pedro Bocamar (Cuideiru), Aguilar (Murios del Nalón), Santa María del Mar, Salinas y Arnao (Castrillón), y Anguileiro (Tapia de Casariego).

España volvió bater el so récord de banderes azules qu´ondearán el próximu branu nes sableres de la mariña con 615 distintivos, 25 más qu’en 2020, lo que reflexa la calidá de les agües, l’altu nivel de los servicios playeros y la seguridá qu’hai nes mesmes. L’Asociación d’Educación Ambiental y del Consumidor (Adeac), promotora de la iniciativa, espublizó esti martes el llistáu de banderes azules para 2021 (sableres, puertos y embarcaciones sostenibles) para incidir qu’estos datos son «esperanzadores», tres un segundu branu marcáu pola pandemia.

Respectu al númberu de puertos deportivos galardonaos, estos xuben a 96, dos más que va un añu, lo que refundia -ente sableres, puertos y embarcaciones turístiques- un total de 713 galardones de bandera azul, esplicó, José Palacio Aguilar Presidente de ADEAC-FEE, quien avanzó qu’España tamién lidera’l ránking mundial per delantre de Francia ya Italia.

Les banderes acrediten el cumplimientu de dellos estándares como la calidá de l’agua o la fayadiza ordenación ambiental, pero tamién l’accesibilidá a esos espacios pa persones con movilidá amenorgada y l’esistencia de servicios sanitarios y de salvamentu, informe Efe.

Autor:

Maestra de Llingua Asturiana Colexu Carmen Ruiz-Tilve - Uviéu

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *