Publicado en Samaín

Samhain, el fin del branu y l’entamu del iviernu

Los díes mengüen y les noches medren. Salimos del tiempu de la lluz y entramos nel de la escuridá.

Samhain (Última Collecha, Nueche Ancestral, Fiesta de los Muertos, Halloween) – 31 d’ochobre (1 de mayu nel hemisferiu sur). Yule (Alban Arthan, Solsticiu d’Iviernu) – 21 d’avientu (21 de xunu nel hemisferiu sur).

Samhain, el fin del branu y l’entamu del iviernu Halloween

 

Esti festival conmemoraba’l final de la temporada de collecha y l’entamu del crudu iviernu. Esti momentu marcaba una transición crucial nel calendariu celta y yera una de les cuatro festividaes importantes del añu: Imbolc, que marcaba l’equinocciu de primavera; Beltane, celebráu ente l’equinocciu de primavera y el solsticiu de branu; Lughnasadh, que daba pasu al equinocciu de seronda, y Samhain, celebráu ente l’equinocciu de seronda y el solsticiu d’iviernu.

«El Samhain era quiciabes el más significativu, yá que se cree que representaba l’añu nuevu celta. Pa los antiguos celtes, el tiempu empezaba na escuridá, y acaldía de 24 hores empezaba al anochecer. Marcando l’empiezu de la metá más escura del añu, el Samhain representaba’l final d’un añu y l’empiezu del siguiente», según la World History Encyclopedia.

La festividá tenía fondes connotaciones espirituales. Creíase que mientres la nueche del 31 d’ochobre, les llendes ente’l mundu de los vivos y los espíritos volvíense difusos, dexando la comunicación colos difuntos y l’apaición de seres sobrenaturales. La celebración arreyaba rituales de fueu sagrao, ufriendes d’alimentos, y la creencia de que los espíritos de los ancestros visitaben los sos llares.

Mientres esta celebración, que duraba unos trés díes, usábense amarutes y mázcares para llucir como espíritos y evitar ser reconocíos por entidaes malines. El paxellu llindar a usar pieles d’animales y maquillaxe fechu con cenices, col fin de llograr una apariencia similar a la de seres sobrenaturales y evitar ataques per parte d’ellos.

La influencia de Samhain persiste na actualidá al traviés d’Halloween, una festividá qu’adoptó munches de les costumes y l’espíritu d’esti antiguu festival celta, incluyendo amarutes, calabaces tallaes (jack-o’-lanterns) y la noción de que nesta fecha los espíritos analayen ente nós.

https://www.worldhistory.org/trans/es/1-19183/samhain/

Autor:

Maestra de Llingua Asturiana Colexu Carmen Ruiz-Tilve - Uviéu

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *