En la máxica Asturies, que l’Antroxu llámese Antroxu ye un componente más de la so peculiar manera de denominar ciertos tramos del calendariu, y ye que Antroxu vien de la palabra castellana antroxo, los trés díes que precieden al Miércoles de Ceniza: domingu, llunes y martes d’Antroxu.
Los asturianos conxuguen el verbu «antroxar» con gran facilidá, y ye que la tradición del Antroxu nel Principáu d’Asturies vien de llargu y son delles les ciudaes nes qu’esta celebración antoxana de la Selmana Santa ye un clásicu, como, por casu, en Xixón y Avilés, que los sos antroxos tán declaraos Fiesta d’Interés Turísticu Nacional. O na capital, Uviéu, celebrándose esti una selmana dempués del restu, para allargar la fiesta y nun interferir colos otros antroxos. En Xixón van tar de fiesta del 25 de febreru al 1 de marzu; n’Avilés, del 23 de febreru al 2 de marzu, y n’Uviéu, del 1 al 6 de marzu.
Los antroxos de Xixón y Avilés tán declaraos Fiesta d’Interés Turísticu Nacional.
N’Uviéu celebrase una selmana dempués del restu
Amás d’estos, na mariña los antroxos asturianos más destacaos son los de L.luarca, Ribesella, Llanes y los sos pueblos, y en munches localidaes del restu d’Asturies, como na Contorna de los Oscos, tamién se participa d’esta esplosión d’allegría ivernizo.
Otros símbolos del Antroxu
Igualmente, previu al martes d’Antroxu esisten n’Asturies otres celebraciones imprescindibles como el Xueves de Comadres, un clásicu en Pola de Siero y Xixón, y que rexunta a grupos de muyeres que van a “comadrar”: cenar xuntes y prestase.
Y ye que n’Asturies l’Antroxu tamién s’amaruta… ¡n’asturianu! Asina: mazcaritos y moxigangues (mazcaraos y amarutaos de manera grotesca) y otros esbarriaos personaxes de nome asturianu formen parte de les inevitables instantánees y selfis de les nueches carnavaleres.
Otres figures más tanxibles del Antroxu asturianu son Don Carnal, Doña Cuaresma y la celebración del Entierru de la Sardina, davezu’l Miércoles de Ceniza y de *carnavalero llutu rigorosu.