“Lleer, lleer, lleer, vivir la vida”
Lleer, lleer, lleer, vivir la vida
qu’otros suañaron.
Lleer, lleer, lleer, l’alma escaez
les coses que pasaron.
Quédense les que queden, les ficciones,
les flores de la pluma,
les soles, les humanes creaciones,
el posu de la espluma.
Lleer, lleer, lleer; ¿voi ser llectura
mañana tamién yo?
¿Voi Ser el mio ceador, la mio criatura,
voi ser lo que pasó?
Miguel de Unamuno (1864- 1936)