- Fonte: Alfonso II / imaxe /elprimerperegrino.com
Asturies cunta na actualidá con 560 kilómetros de ruta xacobea, oficialmente reconocida como Bien d’Interés Cultural (por aciu Decretu de 22/06/2006, publicáu nel B.O.P.A. del 29/06/2006).
El Camín Primitivu ye’l camín a Santiago más auténticu, el primeru qu’esistió y el más natural . Empieza n’Uviéu y mientres el so pasu per Asturies traviesa les paraxes más belles y solitarios del monte occidental. La meyor alternativa al saturáu Camín Francés.
✔El rei Alfonso II’l Castu foi’l 1° pelegrín en visitar la tumba del apóstol Santiago en Compostela tres el so descubrimientu nel añu 830.
✔Ellí fundó una pequena ilesia que foi destín de pelegrinación dende toa Europa, nun Camín Primitivu que travesaba’l norte d’España (entós reinu asturianu), por ser zona segura para los cristianos.
✔La pelegrinación incluyía la visita obligada» a les reliquies de la Cámara Santa de la Catedral de San Salvador d’Uviéu y adoración al Salvador.
✔ Y surdió el dichu medieval:
«Quien va a Santiago y non a San Salvador, visita al criáu pero non al Señor»
✔ Sieglos dempués (cola meyora de la Reconquista) surdieron nueves rutes segures de pelegrinación, qu’evitaben la orografía montascosa asturiana
✔ Pero l’Orixe del Camín ye Uviéu» con destín Santiago de Compostela, tal como nos recuerda na imaxe’l rei Alfonso II’l Castu dende la plaza del Carbayón.
Dende’l Conceyu de L.lena, acabamos de recuperar otru tramu del Camín del Salvador por El Castiellu, al traviés del proyectu «L.lena destino caminos». Esti sábadu 4 va pasase por ese entamo na ruta entre Villayana y Mieres.
La Conseyería de Cultura, Política Llingüística y Turismu presentó Asturies, camín al andar, una páxina web destinada a convertise na guía de referencia sobre tolos aspectos que faen referencia a los trés Caminos de Santiago asturianos y a la so contornada cultural y patrimonial. Asturies, camín al andar (https://www.asturiescaminalandar.es/) ufierta los sos conteníos n’español, asturianu y inglés.
Sigue leyendo «La Conseyería de Cultura presentó «Asturies, Camín al andar»»
Alfonso II, el Castu, reinó n’Asturies mientres casi mediu sieglu en tiempos de la invasión musulmana de la Península. Mientres el so reináu, foi afayada, en tierres gallegues, la tumba del Apóstol Santiago’l Mayor.
«Quien va a Santiago y non al Salvador, visita al criáu y non al Señor»
Interesante artículu de Xune Elipe (músicu y autor del llibru “Hai una llínia trazada. Historia de la música asturiana”. Imáxen
A lo llargo de la historia tiense presentáu a Asturies como un país aisláu, enzarráu en si mesmu, ensin conexón col esterior; pero nada más lloñe de la realidá. Yá dende’l mesmu Reinu d’Asturies -organizáu como un estáu independiente per dos sieglos- les rellaciones esteriores foron una constante, unviando embaxadores a la corte de Carlomagno y faciendo del Atlánticu una vía de comunicación de primer nivel. La «creación» del Camín de Santiagu pol rei asturianu Alfonsu II nel sieglu IX vieno a afitar y enanchar eses conexones, posibilitando intercambios y influyencies sociales, humanes, culturales y musicales ente esta tierra y el restu del mundu conocíu.