Publicado en Calentamientu global

El nuesu Mediterráneu cada vez se paez más al mar Caribe

Xataka / El nuesu Mediterráneu cada vez se paez más al mar Caribe: l’agua supera los 32 ºC y les previsiones nun son bones. Mientres la primer metá de 2026 el Mediterráneu esperimentó una temperatura medio na so superficie de 18,07 ºC.

El branu avanza y la clásica sensación refrescante al entrar nes agües del Mediterráneu ye daqué qu’adulces yá nun sentimos de la mesma manera. La razón nun ye otra que l’agua añu tres d’añu sigue calecer y superando cifres récord, que non solo fai que tengamos un menor frescu al bañanos, sinón que tamién ta provocando alteraciones nel nuesu clima, llegando hasta al puntu que podría inclusive superar les temperatures del mar Caribe mientres esti branu.

Marcando récord. Los datos rexistraos nes mariñes españoles son especialmente contundentes, y equí les boyes oceanográfiques son el nuesu meyor aliáu al sirvir como fonte d’estes midíes y que tuvieron marcando cifres escepcionales.

Para ponenos en contestu de lo que ta asocediendo nes nueses agües, podemos afitar na badea de Pollença en Mallorca, onde una de les boyes detectó una temperatura superficial de l’agua de 32,1 ºC.

La razón. Equí’l principal responsable ensin dulda ye’l constante tren de foles de calor que ta dexando l’agua del Mediterráneu occidental y central percima de los 30 ºC en munchos de los sos sectores. Pero amás d’afectar al ecosistema marín, estes temperatures estremes na superficie oceánica apurren una mayor cantidá de vapor d’agua al aire, lo que dispara’l mugor relativo a niveles d’ente’l 80% y el 90% y destrúi el confort térmicu en forma de nueches chornices.

Y nun ye daqué puntual, sinón que ye una inercia a la que tamos moviendo, como confirma’l Copernicus Marine Service, qu’apunta que mientres la primer metá de 2026 el Mediterráneu esperimentó una temperatura medio na so superficie de 18,07 ºC. Esto convierte al semestre ente xineru y xunu nel terceru más templáu enxamás rexistráu, tan solo superáu por 2024 y 2025, y el mesmu organismu européu señala que les foles de calor marín afectaron a barganal del 82% del océanu global, consolidando al Mediterráneu como uno de los focos de mayor riesgu a nivel mundial.

Dende l’espaciu. Los satélites tamién detectaron estes anomalíes que confirmen per otra vía los récords a los que s’enfrenta’l nuesu Mediterráneu. En concretu, la ESA rexistró’l 29 de xunu de 2026 que’l Mediterráneu sufría anomalíes na so temperatura superficial d’hasta 8 °C percima del promediu del periodu 1991-2020. Si somos muncho más concretos, les medríes de temperatura más selvaxe alcontráronse frente al sur de Francia y alredor de les isles de Córcega y Cerdeña, según na península italiana.

A nivel mundial, Copernicus detectó qu’el 30 de xunu l’anomalía global de temperatura superficial del mar foi de +0,5 °C, el valor más altu enxamás rexistráu para esa fecha del calendariu. Tou esto va de la mano con un contestu atmosféricu afogadizu, una y bones el serviciu Copernicus C3S documentó que xunu de 2026 foi’l segundu xunu más calorosu a nivel global, algamando una temperatura medio de 16,54 °C, lo que supon 1,39 °C percima del nivel preindustrial.

Autor:

Maestra de Llingua Asturiana Colexu Carmen Ruiz-Tilve - Uviéu