🔬 En Darvel, Escocia, naz el 6 d’agostu de 1881 Alexander Fleming, médicu y bacteriólogu. Cuatro décades más tarde, en 1928, va reparar por accidente cómo un hongu del xéneru Penicillium esaniciara colonies d’estafilococos n’una placa de cultivu escaecida nel so llaboratoriu de Londres.
D’esa placa contaminada va surdir la penicilina, el primer antibióticu d’usu masivu, que va tresformar el tratamientu d’infecciones bacterianes y va salvar millones de vides mientres y dempués de la Segunda Guerra Mundial.
Fleming recibe’l títulu de Caballero del Imperiu Británicu en 1944 y, al añu siguiente, comparte’l Premiu Nobel de Fisioloxía o Medicina con Howard Florey y Ernst Chain, quien desenvolvieron la producción industrial del fármacu.

