Publicado en BIC: Bien d'Interés Cultural, Mina, Patrimoniu de la Humanidá, Patrimoniu Inmaterial

La cultura minera, Bien d’Interés Cultural del Principáu

La Conseyería de Cultura va declarar la cultura minera Bien d’Interés Cultural del Principáu.

La declaración va sirvir de sofitu a la proposición de Polonia, Luxemburgu y Austria. Actualidá


La Conseyería de Cultura va declarar la cultura minera como Bien d’Interés Cultural y, amás, xunir a otros países como Polonia, Luxemburgu y Austria para pidir qu’esta cultura minera sía Patrimoniu de la Humanidá.

La conseyera Vanesa Gutiérrez destacó la festividá de Santa Bárbara, el coru mineru de Turón, la Brigada de Salvamentu mineru o los concursos d’entibadores como elementos singulares abondos por que la cultura minera sía declarada bien d’interés.

Gracies a un informe de la Cátedra Minera, la Conseyería remata esti procesu propuestu por SOMA-FITAG-UXT.

Esta declaración va sirvir tamién de sofitu a la proposición de Polonia, Luxemburgu y Austria, que van solicitar que la cultura minera sía reconocida como Patrimoniu Cultural Inmaterial de la Humanidá.

La cultura minera asturiana da un nuevu pasu escontra la so reconocencia como Bien d’Interés Cultural (BIC) de calter inmaterial. La conseyería de Cultura yá dispon del estudiu técnicu y hestóricu que va sirvir de base para incoar l’espediente de declaración y preve llevalo al Plenu del Conseyu de Patrimoniu en setiembre. El documentu analiza un legáu que va más allá de l’actividá extractiva ya inclúi el movimientu obreru, les formes de convivencia, el llinguaxe, la música, los oficios, les tradiciones y les espresiones culturales venceyaes a la minería.

La fiesta de Santa Bárbara, los concursos d’entibadores, la Brigada… la declaración de la Cultura Minera como Bien d’Interés Cultural toma forma El
Principáu yá dispon del estudiu técnicu y hestóricu que va sirvir de base para incoar l’espediente de declaración, que preve llevar al Plenu del Conseyu de Patrimoniu en setiembre.

Respaldu a la candidatura internacional «Les celebraciones de Santa Bárbara y tradiciones de los mineros», promovida conxuntamente per Polonia, Austria y Luxemburgu para ser reconocida pola Unesco.

Precisamente, la festividá de Santa Bárbara constitúi una de les manifestaciones más destacaes recoyíes na memoria presentada güei para la declaración BIC. L’informe sorraya que se trata d’una tradición viva, capaz d’afaese a los cambeos social y económicu ensin perder la so dimensión comuñal y identitaria.

Les mises y procesiones, los homenaxes a los compañeros finaos, la música, les ufriendes florales, la repartida del bollu y del vinu y los alcuentros colectivos caltienen viva la memoria minera y favorecen la so tresmisión a les nueves xeneraciones.

La memoria asitia la primer celebración minera de Santa Bárbara documentada n’Asturies en Bustiello, en 1891, y analiza darréu la so espansión poles cuenques mineres y la so evolución hasta l’actualidá. Esta tradición hermana a Asturies con otres contornes mineres del mundu que comparten rituales, espresiones culturales y valores nacíos del trabayu, el riesgu y la vida en comunidá.

 

Autor:

Maestra de Llingua Asturiana Colexu Carmen Ruiz-Tilve - Uviéu