Publicado en Museos

Muséu de los Países Celtes, en Corvera.

Préstamos asgaya dar anuncia de l’apertura, de magar el próximu 12 d’abril, del Muséu de los Países Celtes, en Corvera. El centru, dirixíu pol gaiteru Bras Rodrigo (ente otres coses, direutor de la Banda Gaites Corvera y delegáu n’Asturies del New York Saint Patrick’s Day Parade) cuenta con dos sales nes que se puen ver dellos instrumentos musicales y otros oxetos, arriendes de paneles esplicativos y cartelería de los estremaos países del Arcu Atlánticu que compartimos raigaños celtes: Galicia, Asturies, Bretaña, Irlanda, Cornualles, Islla de Man, Gales y Escocia.
La producción de los paneles informativos foi contratada cola Fundación Belenos, encargándose dellos miembros de la mesma de preparar el so conteníu y Ástur Paredes, amás, del diseñu de toos ellos.
Villa curia los sos raigaños celtes cola apertura del so primer muséu. Los vecinos de la zona visitaron n’una xornada de puertes abiertes el Muséu de los Países Celtes, que va abrir en Selmana Santa.Elena Mesa tien 73 años y ye vecina de Villa. A los sos 8 años foi alumna nes escueles de la parroquia y ayeri, tres más de 30 años ensin actividá nel edificiu, volvió xubir poles escaleres del colexu y a percorrer les sos aules. Al pie de ella, otros tantos vecinos pa los que les escueles hasta agora fueren un edificiu paráu, vieron ayeri los frutos de dellos años de trabayu materializaos nel Muséu de los Países Celtes.

Impulsáu pela Banda de Gaites de Corvera y el Conceyu, el muséu, el primeru nel conceyu, realizó ayeri una xornada de puertes abiertes pa los vecinos de Villa que s’amosaron encantaos cola resultancia.

El muséu, que va abrir les sos puertes en Selmana Santa y darréu pel branu con una entrada simbólica de 5 euros, cuenta con dos sales presidíes por dos vitrines en caúna, nes que s’esponen gaites escoceses y gallegues, una ‘Uillean Pipe’, distintes figures y hasta una pandereta con 130 años d’antigüedá.

La esposición ta complementada, amás, por dellos paneles informativos sobre la hestoria y la mitoloxía celta y polos traxes tradicionales de los distintos países celtes. A tollo añedirán estanteríes y banderes que de cara a la Selmana Santa yá van tar instalaes nel espaciu, amás d’una sección de deportes celtes. Como segunda fase del acondicionamientu, va asitiase una cabana de teito na entrada que sirva como espaciu visitable.

Sicasí, unu de los rincones estrella ye’l gaiteru fechu pol artista corveranu Juan Guerra, de Torroto, con teselas de mosaicu que s’espón na fachada llateral del edificiu y qu’ayeri protagonizó munches de les semeyes de los transeúntes.

 

Autor:

Maestra de Llingua Asturiana Colexu Carmen Ruiz-Tilve - Uviéu

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *